Ernesto Valverde ja és el nou entrenador del Barça. La marxa de Luis Enrique obligava el club a buscar un recanvi, però també és cert que la direcció esportiva encapçalada per Robert Fernández ha disposat de prou temps per triar i remenar. ‘Lucho’ va fer pública la seva decisió de no continuar el passat mes de març, però a Can Barça ja ho sabien -es parla que des de començaments de temporada- bastant temps abans.
En qualsevol cas, tot i que potser en algun moment hi ha hagut altres noms damunt la taula, Valverde (que ha estat associat al club blaugrana com a possible entrenador en diverses ocasions els últims anys) ha estat la persona escollida. El seu currículum inclou bons papers en dues etapes a l’Athletic de Bilbao, dues a l’Olympiakos grec i experiències més breus a Vila-real i València. Els jugadors que han estat a les seves ordres parlen d’un tipus afable, dialogant i molt metòdic.
De la sintonia que tingui Valverde amb la secretaria tècnica dependrà gran part de l’èxit del projecte. Tal com va dir Robert, s’ha treballat a fons en la confecció de la plantilla per al curs vinent, i ara serà el moment de plantejar tota aquesta feina de prospecció al nou tècnic. L’encert en els fitxatges, i també en els futbolistes que siguin donats de baixa, marcarà les primeres passes del ‘Txingurri’ com a màxim responsable de l’equip. Pel què fa a l’estil que intentarà implantar, Ernesto ja va deixar clar en la presentació que vol entrar en l’equip des del respecte al model que hereta, però amb l’ambició d’evolucionar-lo. Fa la sensació de ser un entrenador que, silenciosament i amb discreció, sap guanyar-se vestidor i aficionats. Almenys així ho asseguren tots aquells que han treballat amb ell. Un altre aspecte important és que no genera dubtes en quant a la voluntat de governar els partits, ja que en tots els equips on ha entrenat (sempre amb menys recursos dels que tindrà ara al club blaugrana) aquesta característica ha estat innegociable.
L’altre tret que el fa atractiu a ulls de la majoria, i una mica en contraposició al seu predecessor Luis Enrique, és el seu gust per fixar-se en el planter i apostar per joves valors. Això ja ho sabíem, però ell ho va corroborar en la seva primera compareixença. Els Aleñà, Palencia, Cardona veuen el seu futur en clau barcelonista amb més optimisme, però no només ells sinó el futbol base en general. L’arribada de Valverde pot suposar l’aproximació a un vell somni: portar de fora només el què no tens a casa, allò que és realment impossible de fabricar.
Les credencials de l’entrenador extremeny són a priori favorables a l’hora d’aterrar al Barça, però no sabem si suficients. La grandesa de l’entitat i sobretot la voracitat de l’entorn seran les principals amenaces amb què es trobarà. Se’l mirarà amb lupa des del principi, cosa de la que segurament ja n’és conscient havent acceptat la proposta. Posar-se al capdavant del primer equip de futbol en un club tan polièdric com el Barça és de per si un repte majúscul. Desitgem-li sort.
