Pere Navarro està exultant, ha aconseguit que el PSOE elabori un document anomenat “La declaración de Granada” en que es proposa la reforma de la Constitució per a que en el seu dia Espanya sigui federal – sense admetre que Catalunya tingui dret a decidir fent una consulta a les urnes- amb tot un seguit de vaguetats i indefinicions sense cap proposta clara i ferma i per més inri s’ha de comptar amb la complicitat del P.P i la seva postura sobre el tema ja sabem tots quina és:oposició total i absoluta. Això no és un brindis al sol? Estava frisós esperant la declaració de Granada i avui en llegir- la se m’han obert les portes del cel. Resulta que hom pot federar-se per la magnanimitat d’una de les parts, res d’allò d’un pacte entre iguals, si no com a una concessió, com una almoina que el poderós llança al pobre poble que allarga la mà suplicant una caritat, sense que passi per les urnes ni que hi pugui dir la seva. Si abaixar-se els pantalons és un èxit i llepar la mà del que t’escanya és un triomf i no descric altres imatges per no entrar en terrenys escatològics, ja entenc perquè el PSC cau en picat. Serà per no fer front a la realitat de Catalunya. Som una nació en camí de ser sobirana i ens mereixem un respecte. Fa molts anys el president de la Generalitat exclamà: “Qui s’han cregut que som nosaltres?” Malauradament la pregunta és de plena actualitat.
Navarro diu que aquesta declaració passarà a la història, jo no ho se, però del que estic segur és que passarà a la Història en majúscula serà ell! Han descobert – no se si patentat- com fer truites sense ous! Només em queda fer la proposta de que s’adjudiqui el premi Nobel de Física o les cinc estrelles Michelin, ex aequo, als senyors Alfredo Pérez Rubalcaba i Pere Navarro. Se’l ben mereixen !
Per Jordi Lleal i Giralt
