Lluís Llanas,President de l’Associació de Comerciants Creu Coberta
El comerç està en una situació dramàtica. Els partits polítics, el govern, la societat en general no són conscients de la greu situació en que es troba el petit i mitjà comerç d’aquest país. En els darrers anys hi ha hagut una caiguda de la demanda brutal provocada, és cert, per una crisi molt dura, però també per la manca de confiança en el sistema que han generat els propis mitjans de comunicació, una administració inconscient, i els bancs i caixes, que han liquidat gairebé tots els crèdits.
Els comerciants, a Creu Coberta, i creiem que a tota la ciutat de Barcelona, hem tingut la pitjor campanya nadalenca en molts anys, i aquesta campanya representa, per a molts dels comerciants, el 25 per cent del negoci anual. Avui per avui, més del 50 èr cent del petit i mitjà negoci té pèrdues. Moltes de les empreses tenen una rendibilitat de menys del 12 per cent, i això és insostenible. No es pot invertir ni en l’estoc, ni en la imatge del local, ni en publicitat… Els comerciants fem el que podem. Hem hagut de baixar preus per mantenir el mateix número d’unitats venut, ens les hem hagut d’enginyar amb mil i una promocions i descomptes per animar les vendes. A més la pujada de l’IVA gairebé en tots els casos l’hem assumit nosaltres, sense repercutir en el preu final del producte, sinó rebaixant- nos el nostre marge de benefici.
Aquest menor poder adquisitiu dels catalans ha vingut compensat, en part, amb l’arribada de turisme, que ajuda a mantenir un sistema que, sense aquest, estaria abocat a la ruïna. Des del 2006, fa set anys, molts de nosaltres, no tenim una rendibilitat positiva sostinguda.
Aquesta situació, hem d’afegir-hi la delicada i fràgil situació dels autònoms que som la majoria de petits i mitjans empresaris. A més a més d’haver de suportar una imatge difosa per l’estat massa sovint de l’autònom com a defraudador, no disposem de cap ajuda de l’administració. La nostra càrrega fiscal s’eleva al 24%, quan les grans empreses tributen només el 4% i el crèdit està completament tancat per a nosaltres. Per això, enguany, ja som 50.000 autònoms menys.
Hem arribat a un punt i a part. Cal una resposta urgent que doni senyals d’estímul als empresaris i emprenedors. En primer lloc, un gran pacte d’estat on es posin d’acord els governs, la patronal i els sindicats, amb el suport dels bancs. En segon lloc cal inversió. I això representa que els bancs i caixes es comprometin, mitjançant l’estat, a noves línies de crèdit ICO a empreses, tutelats si es vol per la mateixa administració. Amb això ha d’haver indefugiblement una baixada del tipus d’interès. Si els bancs no ho volen assumir, ha de ser l’estat també el que pugui concedir crèdits directament. El diner ha d’arribar a les empreses. I també, és clar, els crèdits han d’obrir-se al consumidor, que és el nostre principal client.
En quant als autònoms valdria la pena incidir també en els crèdits, baixar els tipus d’interès, reduir les cotitzacions de forma temporal a la Seguretat Social, eliminar les clàusules que permeten embargar l’habitatge als autònoms, facilitar-ne el seu establiment…
Cal, a escala més petita, derivar el turisme a tots els eixos comercials de la ciutat, per a que es distribueixi bé. Iniciatives poc costoses però rentables han de servir a l’Ajuntament potenciar aquest consum per mitjà del turisme i del consumidor local. Així mateix el paper clau de Barcelona Activa i alguns primers programes com el Reempresa han de servir per a aportar-nos emprenedors. Per acabar-ho d’adobar no pot ser que des del Govern Central s’aprovin decrets llei que ens perjudiquen, com per exemple el de llibertat d’horaris comercials, pressionant en contra dels que es dediquen al petit comerç.
Cal, en darrer terme, agilitzar tota la tramitació burocràtica per als comerciants. Es necessita una finestreta única de forma urgent que ens faciliti la feina. No hi contribueix, tampoc, una imatge en perpetua crisi del sistema que ofereixen els mitjans de comunicació. Parlar de nous valors, d’empresaris joves, de noves iniciatives, de premis, d’empreses d’èxit, de models… ens ha de servir per reafirmar la confiança en el nostre comerç català. Un compromís dels grans mitjans per afavorir una imatge positiva del comerç i del consum ha de ser imprescindible.
Els empresaris, comerciants, emprenedors, som el principal motor de l’economia d’aquest país. Un comerç viu tindrà capacitat de contractar persones i reduir l’atur.
Un comerç viu tindrà capacitat d’incrementar nòmines i les rendes. Un comerç viu ens permetrà tenir una oferta atractiva i més turisme de qualitat. Un comerç viu ens permetrà tenir uns carrers més il·luminats, més dinàmics, més generadors de riquesa.
Francament, no sé a què esteu esperant.
Per Lluís Llanas / President de l’Associació de Comerciants Creu Coberta
