L’únic que vull fer és manifestar la meva opinió, i sempre penso que puc estar equivocat, perquè no m’he encomanat ni a cap Déu ni a cap diable per exterioritzar el meu pensament, el qual m’ha acompanyat part de la meva vida, ja que l’altra part d’aquesta ha estat regida per la dictadura fèrria d’un colpista. Sempre he cregut que agrupar-se per tenir un objectiu comú és una decisió molt correcta i adequada. Allò de la mata de jonc. Les persones ben nascudes d’aquesta terra, igual que les de qualsevol poble del món, tenen l’objectiu comú de conservar la seva identitat, la seva llengua, la seva cultura… I és molt necessari agrupar-se, sempre que sigui per defensar la pau i la convivència, objectiu que no tenen els mal nats, que cerquen la destrucció de tot quant els envolta que no els agrada.
Tant el sistema electoral de llistes tancades com la disciplina de partit limiten bastant la democràcia. S’ha de tenir en compte que si tot un poble resulta governat per un sol partit que ha obtingut majoria parlamentària absoluta, o serà governat per un sol líder, cosa que el converteix en una dictadura, o per un grupuscle a la cúpula del partit, cosa que el converteix en una aristocràcia. En cap cas el poble resulta governat democràticament. Si s’aconseguís un sistema electoral de llistes obertes, resultaria possible la no existència de la disciplina de partit. Per començar, els elegits serien persones més preparades, més formades i amb més personalitat. Ara, amb el sistema actual, qualsevol persona pot ser diputada. Només ha d’entendre un senzill senyal convingut per votar en el sentit que li indiqui el responsable del partit. La vida d’un diputat d’aquest estil és molt pobre, no necessita pensar, ni reflexionar, ni tenir idees pròpies. Si vol fer alguna cosa ha de cercar defectes als partits de l’oposició, ha d’aprendre a insultar subliminalment i ha de saber deixar en ridícul els adversaris. Si aconsegueix fer aquestes banalitats i beneiteries rebrà un aplaudiment de tots aquells que actuen, simplement, com a ovelles del seu partit.
Se n’ha parlat bastant d’aquesta qüestió, però no se n’ha parlat prou, i és que hi ha massa persones que, a més de desitjar tenir un poble amb poca formació, perquè formació significa capacitat de crítica, també desitgen tenir una tropa de gent al seu voltant que obeeixi sense dir ni piu, o repetint com lloros les seves consignes.
Per Joan Lladonet
