L’any 1904 el mestre Joan Balcells va fundar l’Orfeó Gracienc. El maig del mateix any va celebrar el seu primer concert en un acte benèfic amb la resta de cors del Districte. Des de llavors i fins ara la fama de l’Orfeó només ha fet que crèixer. Ramon Botet presideix l’Orfeó Gracienc i també el G-6.
Més de cent anys d’història. Quin és el secret?
Efectivament, vam nèixer l’any 1904, en breus celebrarem el 110è aniversari. L’Orfeó Gracienc ja va inaugurar-se com a entitat coral. A partir del tret de sortida del mestre Joan Balcells i fins ara i han passat tot tipus de directors.
Fins i tot el gran Pau Casals
Cap als anys trenta l’Orfeó Gracienc va ser el cor de referència de Pau Casals. En aquest sentit, s’explica l’anècdota que la vigilia de l’esclat de la guerra estaven assajant al Palau de la Música la seva actuació a l’Olimpíada Popular que s’iniciava el dia següent. A mig assaig va entrar el representant del polític Ventura Gassol avisant de l’esclat de la guerra. En aquell moment Casals va afirmar: “assagem igual perquè Déu sap si ens podrem tornar a trobar”.
I a partir d’aquell moment l’Orfeó, poc a poc, va anar creixent.
Sense abandonar la nostra base que es el cant coral, des de l’Orfeó oferim diferents opcions. A part del mateix orfeó que dóna nom a l’entitat, acollim a gent des dels tres fins als cent anys.
En el nostre projecte coral comptem amb el Cor d’Antics Cantaires per a majors de 65 anys; Veus amb Gràcia, un cor per gent que no té el nivell o no pot seguir el ritme de l’Orfeó. També comptem amb un Cor de Joves, el cor de noies Roig Corai i després els infantils Coloraines que acull més d’un centenar de nens i nenes.
L’Orfeó Gracienc ha incorporat a la seva agenda altres activitats més enllà del cant?
També disposem d’escola de música propia. L’escola, acostuma a treballar amb la coral. En aquest sentit, la finalitat és oferir un producte final complet ja que els benefactors, els nostres socis, poden aprendre un instrument musical i alhora a cantar en una coral.
A més a més l’Orfeó acull teatre, dansa, art i xerrades. Pretenem ser un espai multidisciplinar. Les instal·lacions ens permeten poder llogar sales i esdevenir un centre acollidor de diveses activitats. Això enriqueix. La nostra filosofia és que tot allò que fem, sumi i mai resti.
Quantes persones arriben a passar per l’Orfeó?
Calculem que un miler de persones passen setmanalment per aqui. En els darrers tres anys hem passat de tenir un 18% de benefactors d’entre 0 i 14 anys, ara són el 35%. No tots, però, són del Districte.
Això significa que l’èxit supera fronteres, no?
No seria agosarat afirmar que la gent que ve a fer coses a l’Orfeó viuen fora de casa fet que mostra l’èxit, sí, però en el cas dels voluntariats és més costós.
L’Orfeó funciona amb voluntaris?
Si bé per una banda hi ha una part administrativa assalariada, la resta, la junta directiva som voluntaris.
El voluntariat en el fons és fer pinya.
Sí, però hem de tendir a la professionalització. No podem oblidar-nos que tot el que fem té un cost com per exemple la llum, l’aigua o el gas, i que s’ha de pagar mensualment. En aquest aspecte hem de ser responsables i ser conscients com i gràcies a què es pot dur a terme una activitat.
Un objectiu de futur és veure com pot augmentar la professionalització de l’entitat i saber-ho combinar amb la vessant de col·lectiu que aporta el voluntariat.
D’on prové el finançament?
En aquest aspecte hi ha tres gran blocs que proporcionen el finançament a l’Orfeó. Per una banda hi ha uns ingressos fixes que són les quotes que paguen els benefactors que després realitzen alguna activitat al centre, també rebem finançament de l’escola de música, de les petites activitats que organitzem i del lloguer d’espais a tercers. I en una part més petita, l’administració pública. En aquest sentit, però, cal dir que som una entitat que mai ha necessitat les subvencions per tirar endavant la seva activitat. Sí és cert que n’hem rebut, però no són la base del nostre finançament.
Com a president també del G-6, quina relació tenen les entitats entre elles?
Poder organitzar activitats entre les sis entitats ens ajuda a coordinar esforços però alhora també ens permet redescobrir-nos els uns als altres, tant com a entitat com també els socis.
Què demana l’Orfeó a les administracions públiques?
Demanem tres coses. Que les gestions administratives s’accelerin i s’agilitzin, tant si es tracta a nivell de Districte o de ciutat.
Per altra banda també els hi demanem que en tant que nosaltres som entitats de vocació pública i ens bolquem amb el barri també ens promocionin. Per exemple enlloc de construir noves instal·lacions, millorar i aprofitar les ja existents i que tenen possibilitat i capacitat per fer-ho.
I per últim som nosaltres els que ens posem a la disposició de les administracions perquè comptin amb l’Orfeó per qualsevol tipus d’activitat que es realitzi arreu de la ciutat de caire musical.
Per acabar, com definiria breument l’Orfeó?
L’Orfeó Gracienc el definiria com a cant coral, música i arts i al mateix temps, un punt de trobada on tothom pot expressar el que vulgui, sempre amb respecte. Un lloc de descoberta de persones, d’activitats i també de sentiments.
