Una de les botellades al barri el passat agost. Foto: Maria Asmarat/ACN
Hi ha coses que passen tal com estaven previstes i, malauradament, un exemple són les botellades i sorolls que van tornar a places i carrers de la Vila de Gràcia el passat divendres 21 de gener, el primer des que es va aixecar el darrer toc de queda. Aquesta realitat la coneix molt bé el president de l’Associació de Veïns de la plaça del Nord i els seus voltants, Francesc Mauro, qui deixa clara com de complicada que va ser la nit pel veïnat catalogant-la de “caòtica”. Les molèsties, diu, que van provocar centenars de persones al carrer van ser diverses.
“Hi havia gent beguda, gent que feia servir els pàrquings per orinar i molt de soroll. El que va passar el divendres supera qualsevol límit”, recalca Mauro, qui també insisteix que l’espai públic es va omplir de brutícia com ara bosses, ampolles o llaunes i que, com era d’esperar, alguns veïns no van poder dormir fins tard. “La Guàrdia Urbana va anar a diversos punts del barri, però no servia de gaire, la gent s’anava movent quan la veia”, afegeix.
Les situacions compartides per Mauro s’assemblen massa a unes que els veïns de la Vila de Gràcia coneixen massa bé: les botellades que van sorgir el passat maig arran de la fi de l’estat d’alarma. Res ve de nou. I això és precisament el que indigna el moviment veïnal Plataforma Places de Gràcia, que denuncia el problema del soroll a les places del barri. Segons afirmen, quan es van assabentar el passat 20 de gener que hi havia convocada una macrobotellada l’endemà a plaça Virreina, ho van comunicar a la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i l’Ajuntament. La seva resposta, però, no va ser suficient per apagar un foc que estava més que anunciat. “Van prendre mesures com, per exemple, enviar una patrulla a plaça Virreina, i, tot i això, es va liar grossa”, lamenten.
Un problema complex
A banda de les queixes veïnals, aquesta situació també ha generat crítiques de l’oposició. Aquest és el cas de la consellera portaveu d’ERC a Gràcia, Olga Hiraldo, qui recorda que el soroll al carrer és “un problema històric a Gràcia” i considera que no hi ha “voluntat política” per posar-hi solució. És per aquesta raó, subratlla, que “cal aplicar mesures de manera urgent per garantir el dret al descans”. Per part seva, fonts municipals assenyalen que cada dia, especialment els caps de setmana, hi ha dispositius conjunts de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra per garantir que es compleixin les restriccions. I, en el cas del cap de setmana del 21 i 22 de gener, que es van fer desallotjaments en “diferents punts i places del districte”.
A aquestes alçades, és evident que el problema no té una única solució, i aquesta és la postura que manifesta Mauro. Si, indica, per una part s’obrís una mica l’oci nocturn, s’augmentés el control policial al districte i hi hagués millor coordinació entre la realitat de les places, la policia i el consistori, potser es podrien evitar futures nits com les del passat 21 de gener. Millorar la situació és la manera d’acabar amb una sensació que, com asseguren des de la Plataforma Places de Gràcia, s’ha fet amb les cases del veïnat des de fa ja temps: la por a no poder dormir.
