Hi ha una paraula que en els darrers temps, especialment als estius, sobrevola Barcelona i emergeix en el debat públic i mediàtic que genera la ciutat: turisme. Es tracta d’un fenomen que continua creixent, tal com s’ha conegut recentment amb la xifra rècord de turistes, avançada per El Periódico, que s’han allotjat en hotels de la ciutat entre el juliol i l’agost, la qual s’ha enfilat fins a l’1,7 milions.
L’arribada massiva de turistes a l’estiu té una doble cara. D’una banda és una injecció per a l’economia de la ciutat, però de l’altra contribueix a tensar aquells ‘punts calents’ on la pressió turística és més elevada. “Ha estat el pitjor estiu. Hi ha hagut creixement turístic, cosa que provoca que les causes negatives, com ara la proliferació de pisos turístics, la saturació de la via pública, una pitjor mobilitat… hagin augmentat”. Aquesta és la valoració de Daniel Pardo, membre de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. Pardo conclou que “un any més, la deriva turística de la ciutat ha crescut”.
Des de Gràcia, qui fa la valoració és Toni Ramon, de l’Associació de Veïns de Gràcia i de la plataforma Gràcia on vas?. Ramon remarca que el debat sobre el turisme no s’ha de centrar en els conflictes, com per exemple els que tenen a veure amb el soroll, que es poden produir entre els turistes i els veïns, sinó “en el gran problema de fons, que és com s’està transformant Gràcia i la ciutat a causa del turisme”. Aquest gracienc posa com a exemple la dada publicada recentment -forma part d’un estudi de Tecnocasa i la Universitat Pompeu Fabra- que mostra com a Gràcia el 48% de pisos que es van comprar durant el primer sempre del 2016 van ser adquisicions fetes per inversors. Al conjunt de la ciutat la xifra és del 40% i el cas més extrem és el del Gòtic, on la compra feta per inversors és del 86%.
L’altra cara del turisme és la del sector hoteler i la de les plataformes de lloguer de pisos turístics, la més coneguda de les quals és Airbnb. Enguany, a l’espera del tancament de la temporada estiuenca, l’ocupació hotelera ha estat del 89%, una xifra similar a la de l’any passat, tot i que lleugerament superior. Són unes dades molt bones per al sector, que tot i la moratòria hotelera ha aconseguit superar en un punt percentual la previsió d’ocupació que va fer fa més d’un mes, malgrat que en aquell moment ja va alertar que es podria acabar creixement més i arribar a xifres “històriques”.
En paral·lel a les bones xifres que presenta el sector hoteler, n’hi ha, però, unes altres de més problemàtiques. Són les dels pisos turístics il·legals, que representen el 40% del total d’aquests tipus de pisos. La dada, publicada pel diari El País, surt d’un informe encarregat per l’Ajuntament que quantifica per primera vegada quina és la realitat d’aquest fenomen: a la ciutat hi ha 15.881 pisos turístics, dels quals 9.606 tenen llicència i 6.275 no.
EL PARK GÜELL
Enmig d’aquest debat, l’Ajuntament ha presentat un avançament del Pla Estratègic de Turisme 2020, el qual té previst presentar definitivament el gener de l’any que ve.
Durant la presentació, el regidor de Turisme, Agustí Colom, va dir que un dels reptes més importants que té la ciutat és l’equilibri entre residents i turistes. “Sabem que Barcelona és una ciutat turística, però ha de ser compatible amb la població resident”. En la mateixa direcció es va moure Albert Arias, director del Pla Estratègic de Turisme, que va insistir en la necessitat de “deixar de pensar en clau turística i pensar realment en quina ciutat volem”.
Precisament va ser Arias qui, durant la seva intervenció, va afirmar que “el Park Güell ja no aguanta més”, al mateix temps que va apostar per “promoure l’ús i les visites als equipaments no saturats”.
