Vaga i metro. Aquestes dues paraules ressonen al cap de molts barcelonins des de fa setmanes. La mobilitat és un dels aspectes clau en qualsevol gran ciutat i, en les últimes setmanes, els ciutadans que diàriament necessiten el transport públic per desplaçar-se han viscut en un estat d’anormalitat. I és que, no només hi ha hagut 15 dies de vaga al metro des del mes de febrer, sinó que les aturades també es van estendre a la xarxa d’autobusos, els treballadors de la qual van arribar a un acord amb TMB a principis de juny.
Vagons amb la gent tan estreta que semblaven llaunes de sardines, accessos a les estacions tallats per evitar que les aglomeracions poguessin provocar algun incident o paciències portades al límit. Aquestes han estat algunes de les estampes d’aquestes darreres setmanes.
Més enllà d’això, però, i de l’estricte conflicte laboral existent entre TMB i els seus treballadors, hi ha una altra realitat paral·lela: el metro va perdre, segons TMB, 40.000 passatgers diaris a causa de les vagues. Aquestes 40.000 validacions diàries de menys corresponen al 3% dels 1,3 milions de passatgers que té la xarxa entre setmana. Aquí cal afegir-hi els 300.000 passatgers que no agafen el metro els dies de vaga. Una situació que, per exemple, provoca que el servei de bus hagi d’absorbir un volum de gent per al qual no està preparat.
Enmig d’aquesta situació, i de les reiterades complicacions que els usuaris del metro han patit, fa uns dies va sorgir una nova polèmica relacionada amb els serveis mínims per als dies de vaga. Generalitat i Ajuntament es van llançar acusacions mútues. Mercedes Vidal, regidora de Mobilitat i presidenta de TMB, va assegurar que era una “irresponsabilitat” fixar, en les dues últimes convocatòries, uns serveis mínims del 40% en hores punta i del 20% en hores vall quan en les anteriors ocasions aquests percentatges eren del 50% i el 30%. En declaracions a la premsa, Vidal va qualificar de “totalment insuficients” aquests serveis mínims i va anunciar que des de TMB s’impugnarien.
El Govern de la Generalitat, per la seva banda, va mostrar la seva “sorpresa” amb les acusacions de Vidal. La portaveu del Govern, Neus Munté, va assegurar que no hi havia hagut cap disminució dels serveis mínims, sinó un augment durant la vaga dels dies del congrés de mòbils.
En paral·lel, la polèmica també es va traslladar a l’esfera municipal, quan el republicà Alfred Bosch va acusar l’alcaldessa Colau de “fer mítings a Madrid mentre el metro està aturat”. Bosch va demanar a Colau que “resolgui el conflicte ja”.
“DEMANEM UNA MISÈRIA”
Després de tantes jornades de vaga molts barcelonins es pregunten quan es resoldrà la situació per no haver de tornar a patir noves aturades. De fet, aquesta setmana ja han obtingut una resposta després que la plantilla del metro hagi avalat la proposta d’acord parcial feta per la direcció de l’empresa. Aquest preacord, que fa referència a aspectes com la contractació o l’augment salarial, provocarà que, si no hi ha cap daltabaix en les negociacions que vindran a partir d’ara, els barcelonins ja no hagin de patir cap més vaga.
Preguntat per les molèsties que aquestes vagues han causat a la ciutadania, el president del comitè d’empresa, Toni Ceballos, lamenta que “són víctimes innocents d’un conflicte que hauria d’estar resolt” perquè demanen “un augment salarial de l’1%, una misèria”. Per últim, el president del comitè d’empresa reconeix que des dels sindicats no pensaven “que el conflicte durés tant de temps”. Una situació que atribueix “a la inexperiència de Mercedes Vidal”, que, diu, els “està perjudicant molt”.
