Les xarxes com a arxiu històric

“He pres la decisió conscient de quedar-me al barri a viure amb la meva dona i els meus fills, tot i poder marxar, perquè també puguin viure la vida de barri que vaig viure jo”. Aquesta és la definició del sentiment de barri que Joaquim Campa, conegut a X (l’antic Twitter) amb el compte del Boig de Can Fanga (64.000 seguidors), té pel Poblet, o el barri de la Sagrada Família, i que vol transmetre sobre Barcelona. Campa, però, no és historiador, sinó que és executiu de recursos humans d’empreses tecnològiques. El compte a la xarxa social és el seu passatemps, on es dedica a compartir imatges inèdites de Barcelona i també de l’evolució del seu barri al llarg de la història.

El Boig de Can Fanga ha aconseguit milions d’interaccions a la xarxa social X amb fotografies molt curioses que desperten l’interès de tot barceloní –i dels que no ho són–. La gran pregunta que es fa el seu públic és com i d’on aconsegueix material tan curiós i inèdit que cap arxiu del país ha publicat. Algun exemple d’aquest impacte va ser quan va publicar una foto on es veia la bandera nazi al camp de les Corts del Barça, que va rebre un munt de visualitzacions i respostes. “Busco a arxius locals i nacionals de tot el món per aportar alguna cosa que els documentalistes d’aquí no tinguin”, diu. “He buscat a arxius d’Argentina, Alemanya, Anglaterra o Austràlia escrivint la paraula Barcelona i trobar fotos i vídeos que ningú té, tot i que a vegades són de pagament, però que pago encantat per fer públic un material amagat per a la meva audiència”, explica Campa.

No monetitzar per llibertat

Tot i que Campa s’hagi gastat diners per aconseguir certes fotos i vídeos, explica que no cobra ni un euro a través del seu compte de Twitter. “Una norma que tinc és no monetitzar res per no perdre la llibertat absoluta que tinc. Si vull fer publicitat d’algun bar, la faig perquè hi he anat i m’ha agradat, no perquè em paguin”, explica.

La norma que s’autoimposa també ve per les pressions que rep a vegades de l’esfera política. “M’han intentat captar partits o m’han demanat carregar contra algú, però mai ho he fet”, afirma. Això ve provocat per la gran influència en l’opinió pública que poden generar les seves fotografies i algun comentari “gamberro”, com diu ell mateix, que afegeix.

Gentrificació i habitatge

Tornant al principi, Campa diu que ha tingut la sort de poder escollir quedar-se al seu barri perquè els seus fills puguin viure una vida semblant a la que va tenir ell quan era jove, tot i els grans canvis que ha patit la ciutat al llarg dels anys. “Jo m’he sentit molt del meu barri i quan vaig viure als Estats Units no es creien que visqués a una ciutat com Barcelona com si fos un poble”, relata.

A més, la seva feina l’ha portat a “contribuir” a què persones de fora vinguin a la capital a treballar per molt bon salari. “No era conscient de les externalitats que això pot provocar als barris i la meva manera de redimir-me és desprendre la meva ideologia contra el turisme massiu i on posar els seus límits amb El Boig de Can Fanga”, explica. De fet, defineix el barri del Poblet així: “És la Sagrada Família, menys la Sagrada Família”.

Campa també planteja diferents reptes perquè Barcelona recuperi l’essència que està perdent, o perquè no l’acabi de perdre del tot. Fa un llistat de les preocupacions que ell mateix té i que molt probablement coincideixen amb les que el teixit social de la ciutat ja lluita per aconseguir.

D’una banda, comenta que mantenir la identitat i la memòria és molt important per “conèixer el passat, entendre el present i projectar-se al futur”. Aconseguir més participació i tenir força associativa que es tradueixi en capacitat de lluita veïnal és un dels altres reptes que planteja. Tot plegat, en un escenari on els problemes relacionats amb l’habitatge i la gentrificació estan a l’ordre del dia. “Cada any a l’escola dels meus fills diem adeu a famílies que no poden pagar-se un pis per viure aquí i es veuen obligats marxar”, lamenta.

És per tot això que Campa afirma que el model econòmic i comercial actual no és el que volen els veïns del barri. “Els comerços que hi ha ara al voltant de la Sagrada Família no ens esperen a nosaltres (els veïns). Com a consumidors, no ens volen”, acaba dient, tot reivindicant el comerç de proximitat.

Fer memòria, no nostàlgia

Amb tot, Campa insisteix a dir que ell no es dedica a “fer nostàlgia”, sinó que fa “memòria”. “Instal·lar-se en el discurs que abans tot era millor que ara és absurd. Abans la vida al barri també era difícil, la gent es punxava droga a la plaça Gaudí quan jo era jove i això els meus fills ja no ho viuen, o pregunteu a les dones i els gais com era viure fa 50 anys”, diu fent una crida a no instal·lar-se en el pessimisme. Campa acaba dient que tampoc s’ha de fer “presentisme”, però que cal vigilar en idealitzar el passat.