Ramon Terrats, el dia de la seva renovació. Foto: Nuri Marguí/Girona FC
Les primeres vegades sempre marquen i Ramon Terrats (Barcelona, 2000) mai oblidarà el seu debut amb el primer equip del Girona FC, a Segona Divisió i contra el Real Zaragoza, el 4 de novembre de 2020. Conserva la samarreta i va demanar el vídeo del partit. S’emociona cada cop que viatja a aquells moments, als nervis previs i a les emocions de l’experiència. “Tu tranquil. Això és més fàcil que a Tercera Divisió”, li va comentar el seu ja excompany Gerard Gumbau. Un any i quatre mesos després de renovar pel club fins a 2024, el barceloní ha contribuït a l’accés a Primera.
Fill del periodista esportiu Joan Terrats, mai s’ha imaginat fent cròniques ni entrevistes. Té altres plans. Estudia CAFE (Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport) a EUSES, viu sol i ha fet molta pinya amb Arnau Martínez i Pablo Moreno. A Girona se sent lliure i molt feliç, en un club i una ciutat que assegura que són ideals per créixer. “No hi ha millor lloc per començar en el futbol professional. No hi ha una pressió excessiva i és un club molt professional”, li explica a Xevi Masachs, director del diari L’Esportiu.
Escapulat
Terrats va començar a jugar a futbol a l’escola del CE Europa, on va créixer fins al primer any de juvenil. És una entitat que s’estima molt. “Sempre ho he dit i encara ho dic als més joves: primer cal gaudir. He tingut la sort que m’ho he passat molt bé de petit. No tenia preocupacions i em centrava a jugar i xalar… Fins que arriba un moment que, és clar, tens la il·lusió de ser professional”.
Va ser precisament en el seu últim curs al conjunt escapulat quan el barceloní va saber que volia ser futbolista, gràcies a com va apostar per ell Walter Pandiani, l’aleshores entrenador del juvenil A. Terrats competia a Preferent, amb el C, i mai havia estat convocat amb el B. Era un central contundent i amb una excel·lent sortida de pilota. “El tècnic em va posar i ho vaig jugar tot”, agreix el jugador, que doblava amb el C.
“Una gran aventura”
El seu següent destí va ser la Fundació Damm, on guarda un gran record de l’entrenador Martín Posse: “Va ser una gran aventura. És un club on et cuiden molt bé”. Malgrat tenir propostes de Segona B, Terrats es va decidir per fitxar per la UE Sant Andreu, “club molt popular que havia fet promoció i vaig tenir clar que em podria anar bé”. “L’experiència d’un vestidor de Tercera, amb pesos pesants, es nota molt”, afegeix.
Es nota que creu en la importància del procés i la paciència: “La gent a vegades pensa que la Tercera és molt lluny, però era jove i sabia que podrien sortir filials. I va aparèixer el Girona, que estava apostant pels joves”. Creia que podia comptar amb la seva oportunitat: “Diria que va ser la millor decisió”.
