L’eterna capitana Andrea Porta celebra l’ascens a Primera RFEF. Foto: Àlex Martínez/CE Europa
En una societat cada vegada més connectada virtualment i des de la distància encara adquireix més sentit i més valor un invent de finals del segle XIX com el megàfon. Quan Andrea Porta (Linyola, Lleida, 1990) agafa el megàfon dels Eskapulats, la ja excapitana del CE Europa, obre el cor a la seva afició, amb qui canta un himne d’amor, passió i fidelitat: “Un dia, de cop i volta, em vaig enamorar… El cor em bategava quan veia el blau i blanc… A la Vila de Gràcia les glòries tornaran… Avui, demà i sempre… Animo l’Europa… Ale, ale, ale… Ale, ale, ale… Ale, ale, ale… Ale, ale, ale…”.
La comunió és absoluta. El megàfon potencia el lideratge de Porta, que s’emociona i es torna boja cantant sobre l’estima que sent per l’entitat on ha viscut els seus últims 10 anys com a futbolista i ha penjat les botes. Vol celebrar i reivindicar una altra nit màgica al Nou Sardenya, perquè l’equip acaba de jugar el tercer partit de la seva història a la Copa de la Reina i el primer contra un rival de Primera Divisió, l’SD Eibar, amb qui ha perdut 0-2. El 13 de setembre de 2023 es converteix en un altre capítol especial per a un club que acumula dos ascensos de categoria i que viu les seves primeres experiències a Primera RFEF, la segona divisió estatal.
Una escena familiar
Porta torna el megàfon i aplaudeix el públic, i de seguida apareix la seva germana bessona Pili Porta, amb qui sempre està connectada. La Pili abraça l’Andrea i la petoneja, en una escena del relleu a la capitania. La nova primera capitana de l’equip (Clara Clemente, Laura Chamizo i Alba Ramos en són, per aquest ordre, la resta) ret homenatge a l’eterna capitana i també a la seva estimada germana.
Encara sobta molt veure Andrea Porta vestida de carrer a la gespa o a la grada del Nou Sardenya. És el lloc que va triar fa uns mesos, després de prendre la difícil decisió de retirar-se en el millor moment esportiu de la història de l’equip. Quan ho va anunciar, encara quedava la cirereta final, l’ascens a Primera RFEF, a la Ciudad Deportiva de Buñol contra el Levante UD B.
La linyolenca tenia clar que en la seva nova etapa continuaria animant el grup com a aficionada, i intentarà anar a algun desplaçament. El passat dia 17 va patir de valent seguint el matx contra el Club Atlético Osasuna, a les Instalaciones Deportivas de Tajonar, des de casa i a través dels tuits del CE Europa. Porta no deixava de compartir les seves emocions a X [antic Twitter]. Minuts després, també celebrava el 3-0 del primer equip masculí contra la UE Sant Andreu, amb nou rècord d’assistència al Nou Sardenya des que va ser inaugurat l’any 1995: 3.840 espectadors. “Futbol de barri. Futbol de veritat”, proclamava. Somia que el femení iguali o superi la xifra algun dia.
“Els altres equips al·lucinen amb la nostra afició. He vist jugadores d’altres clubs saltant al Nou Sardenya després de perdre perquè no es podien creure la força i l’energia que desprenia la grada. Si a Segona RFEF hi havia molta gent, ara encara atraurem més veus i suports”, m’explicava la jugadora al juny, pocs dies després de retirar-se amb un ascens. A poc a poc, Porta començava ja a imaginar-se animant a la grada i sense la pilota als peus.
