Foto: PSC
Si hi ha un districte on el regidor o regidora que el lidera se’n sent gairebé alcalde o alcaldessa, com si d’una vila independent es tractés, aquest és, sens dubte, Gràcia. Un dels territoris amb més identitat pròpia del conjunt de la ciutat no és apte per a qualsevol. Ho sap bé el nou batlle de la ciutat, Jaume Collboni, que hi ha situat al capdavant ni més ni menys que la seva mà dreta: Laia Bonet.
La primera tinent d’alcalde, encarregada de les àrees d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures, Mobilitat, Espai Públic i Habitatge, ja ha agafat les regnes del districte de Gràcia després que dijous 22 de juny fes el traspàs de poders formal amb el seu antecessor, Eloi Badia, dels comuns, tot i que el primer ple apunta que es farà al setembre.
Bonet encara té marge, doncs, per esmorteir un aterratge obligadament forçós –la incògnita sobre el nou alcalde de Barcelona no es va resoldre fins una hora abans del ple d’investidura–, però aquesta gracienca d’adopció que assegura que aquí se sent “com a casa” ja té clar el full de ruta que haurà d’aplicar al districte. Si més no, el que el mateix Collboni es va encarregar d’explicar durant la campanya electoral, començant per Vallcarca.
L’anhelat equilibri entre el descans veïnal i l’ús intensiu de les places és un gran repte
“La transformació urbanística de Vallcarca va quedar aturada durant el mandat de Xavier Trias i, des de llavors, la manca de valentia política no ha permès acabar de desencallar-la”, deia Collboni en una entrevista amb Línia Gràcia abans de les eleccions, comprometent-se a desencallar la rambla verda i a tirar endavant promocions d’habitatge públic al barri durant aquest mandat. De valentia política no li’n falta, a Bonet, que en el seu moment va presentar-se com a candidata a les primàries del PSC per ser alcaldable a la ciutat. Ara, però, l’haurà d’aplicar en el terreny sempre pantanós de l’urbanisme, que a Vallcarca no ha portat més que maldecaps.
Ara bé, els reptes que té damunt la taula la nova regidora de Gràcia no s’acaben aquí. La reforma del mercat de l’Abaceria –que ha de tornar a ser el cor de la Vila–, l’anhelat equilibri entre el descans veïnal i l’ús intensiu de les places, el nou poliesportiu del carrer Venus, la reforma de la part superior del passeig de Sant Joan… La llista és llarga i el temps passa molt de pressa, sobretot per a una primera tinent d’alcalde que tindrà una agenda de tot menys tranquil·la. I si a això se li suma el fet que a Gràcia el PSC només té 3 dels 17 consellers del Consell Municipal, queda clar que el repte és majúscul i que a la mà dreta de Collboni li caldrà, precisament, molta mà esquerra per sortir-ne airosa.
De rival de primàries a mà dreta de Collboni
PERFIL | Parlar de Laia Bonet (Valls, 1972) és, amb permís del seu municipi natal, parlar de Gràcia. Des de la seva segona casa –és veïna de Gràcia Nova–, aquesta llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra va presentar-se a les primàries del PSC amb un equip molt gracienc per ser alcaldable dels socialistes a Barcelona el 2015, competint contra Jaume Collboni i Carmen Andrés. Derrotada en primera volta, acabaria sent contractada per Aigües Ter-Llobregat com a directora adjunta a la presidència.
Abans de tot això, però, Bonet havia començat a fer els seus primers passos en la política institucional a escala catalana. Va assumir la secretaria del Govern de la Generalitat durant la presidència de José Montilla i va ser la número 4 de la llista del PSC per a les eleccions al Parlament de l’any 2010, quan va ser diputada i va exercir de portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista.
Membre de l’executiva del PSC fins al 2014, on formava part del corrent més catalanista del partit, en el punt àlgid del procés independentista –octubre del 2017– va firmar un manifest col·lectiu posicionant-se “enèrgicament en contra de la brutalitat irresponsable del govern del PP i de l’aplicació de l’article 155” a Catalunya.
Dos anys més tard, Collboni li proposaria ser la número 2 de la seva llista per a les eleccions municipals del 2019, fet que l’acabaria convertint en tercera tinent d’alcaldia del segon mandat d’Ada Colau. Ara, doncs, afronta quatre anys més a l’Ajuntament escalant en responsabilitats i de la mà, de nou, de qui va ser rival de primàries.
