Foto: Joanna Chichelnitzky
Jaume Collboni esprem els últims dies abans de les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. En aquesta entrevista amb Línia Gràcia, el candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona repassa les principals qüestions que han marcat el mandat al districte.
El mercat de l’Abaceria és una d’aquelles reformes que van acumulant anys de retard. Ens deia a principis del 2022 que “tornarà a ser el cor de la Vila de Gràcia”. Creu que els veïns entenen que ara hagin d’esperar, com a mínim, fins al 2025?
El mercat de l’Abaceria tornarà a ser el cor de la Vila de Gràcia i també una important locomotora comercial per al barri, però és cert que els terminis de grans actuacions com aquesta sempre són complicats. En aquest cas, hem hagut de sumar-hi temes no previstos, com el de l’amiant de la teulada, que ens va obligar a fer un enderroc més complex del que esperàvem. Però, en qualsevol cas, el més important d’aquest projecte són les moltíssimes millores que incorpora i que seran positives per als veïns i les veïnes, com la nova plaça pública o la planta amb sales logístiques per a les entitats gracienques. En definitiva, tenim un gran projecte de mercat, que serà un pol d’atracció comercial i associatiu a la Vila i que ben segur serà motiu d’orgull de tots els barcelonins i barcelonines.
“El jovent ha de tenir els seus espais de socialització, però sempre sense legitimar les ocupacions”
Les places, a la Vila de Gràcia, són autèntics punts neuràlgics. Creu que les darreres regulacions aprovades (limitació d’actes, horaris de les terrasses més restrictius…) són suficients per garantir el descans veïnal?
L’espai públic és un bé molt preuat, sobretot a les ciutats i en barris tan densos com la Vila. Per això és molt important que siguem capaços d’integrar bé els diferents usos que hi ha a les places. El PSC defensa una Barcelona ordenada. Tinc molt clar que un dels punts importants a considerar en aquesta equació ha de ser el descans veïnal i, si bé és cert que avancem, crec que encara tenim marge per garantir un millor equilibri entre el descans veïnal i altres activitats.
Foto: Joanna Chichelnitzky
El preocupa que la històrica transformació urbanística de Vallcarca avanci tan a poc a poc? En el cas dels pisos socials, creu que hi haurà marge perquè sigui un barri on en els pròxims anys se’n facin?
La transformació urbanística de Vallcarca va quedar aturada durant el mandat de Xavier Trias i, des de llavors, la manca de valentia política no ha permès acabar de desencallar-la. Crec que no ens podem permetre, com a ciutat, que aquest tema no avanci, i per això em comprometo a desencallar la rambla verda i a tirar endavant promocions d’habitatge públic a Vallcarca en el pròxim mandat. Hem de fer que Barcelona sigui una ciutat d’oportunitats per a tothom, i la construcció de pisos socials n’és un aspecte clau.
“La reflexió hauria de ser si ens interessen més els pisos de luxe o l’activitat econòmica”
Vostès han estat crítics amb alguns aspectes de les superilles. En el cas del projecte per a la del Camp d’en Grassot-Sagrada Família, el frenarà si és alcalde?
Com a la resta de la ciutat, les obres que ja s’han iniciat s’acabaran, però crec que en el pròxim mandat hem d’avaluar el funcionament dels eixos. Parar i avaluar. Per a nosaltres, la pacificació i les zones verdes sempre han estat prioritàries, però és molt important que es facin de forma consensuada amb l’entorn. Per això, en els pròxims anys prioritzarem la creació de nous espais verds a través la recuperació d’interiors d’illa.
L’abril de l’any passat es va tancar la cessió, per a quatre anys més, de l’antiga comissaria ocupada de Nil Fabra al Casal Tres Lliris. Comparteix aquesta decisió de la regidoria d’Eloi Badia, de Barcelona En Comú?
Jo penso que el jovent ha de tenir els seus espais de socialització, però amb models compatibles amb el descans veïnal i sempre sense legitimar les ocupacions.
“Hi ha marge per garantir un millor equilibri entre el descans veïnal i altres activitats”
Per acabar, com valora que algú pagui més de 40 milions d’euros per un àtic a l’antiga torre Deutsche Bank?
La reflexió hauria de ser si ens interessen més els pisos de luxe o l’activitat econòmica a Jardinets amb Diagonal, i qüestionar les decisions que es van prendre aleshores. Està clar que la iniciativa privada no generarà pisos assequibles en aquesta cruïlla central de la ciutat, i aquesta és una clara mostra que la mesura del 30% no ha funcionat.
