Fa dies que els polítics ens burxen l’orella amb aquella sonsònia que diu que el “tot gratis” no existeix. Ens ho diuen, per exemple, per justificar retallades o per evitar abusos. I tenen raó. Res no és gratis, perquè quan l’Administració emdóna un servei, jo, coma contribuent, ja l’he pagat. La perversió rau a fer-nos creure que amb el que paguemno n’hi ha prou i que és per culpa nostra que no s’arriba a cobrir-ne el cost, perquè som uns abusadors i uns inconscients.
Per si no n’hi hagués prou, ara ens surten amb l’“Envàs, on vas?”.
Tres noietes cantant una tonada encomanadissa ens dicten què hemde fer perquè els fabricants d’envasos guanyinmés calés e franc. Carai, quina pensada! Sense més ni més, ens fan responsables del medi ambient pretenent que classificar en una dotzena de cubells els residus dels altres és obligació nostra. Hem de treballar per al Govern i els recicladors. Ah, i que sigui gratis!
Doncs serà que no.
Jaume Molosa
