Es pot pintar una capsa sense tenir la capsa? Oi que no? Es pot fer un estat de dretes o d’esquerres sense tenir l’estat? Doncs, tampoc.

Jo diria que temps enrere se sentia més, però encara se sent sovint allò de “La independència? Si no és d’esquerres, no la vull”, o “Si hem de ser independents perquè manin els anarquistes i els comunistes, ni somiar-ho, ja estem bé com estem”. Fa poc vaig sentir per ràdio “aquesta independència, de Convergència, no m’interessa”. Qui ho deia era una coneguda intel·lectual d’esquerres carregada de calés. I ho deia amb aquell to impregnat de displicència, tan característic de la “gauche divine”.

Què vol dir “aquesta” independència? És evident que aquesta senyora no coneix la teoria de la capsa, i mira que n’és de senzilla. Si tens una capsa, la pots pintar del color que vulguis, i fer-hi dibuixos i repintar-la i esborrar-ho tot i decorar-la de nou amb altres colors i altres dibuixos, i així successivament tantes vegades com vulguis. Però hi ha un condicionant imprescindible: has de tenir la capsa.

Establint el paral·lelisme corresponent, si no tenim l’estat, no podrà ser ni d’esquerres ni de dretes ni d’entremig. Necessitem l’estat per poder-lo pintar del color que vulguem entre tots plegats i poder-lo canviar de color quan ens convingui i que les noves generacions el segueixin decorant a la seva manera, tal com fan tots el pobles del món. Durant el segle passat, a Espanya hi ha hagut tres règims diferents, a la Xina, dos; a Rússia, tres, etc. Però han pogut canviar de règim, perquè eren, perquè existien. Si no existeixes no hi ha res a canviar. Si no tens l’estat, no el pots pintar de cap color. Això és una evidència que costa de creure que algú la pugi ni tan sols discutir.

Hem de ser, hem d’existir, hem de tenir l’estat independent, sigui del color que sigui, de moment. Ja l’anirem canviant quan ens vingui de gust, si és que mai ens ve de gust.

Condicionar l’existència de la Catalunya independent al model d’estat que tingui en un primer moment només es pot fer des d’una perspectiva extremadament simplista i encotillada. Hem d’elevar-nos i pensar amb sentit d’estat. Ara, la independència. Després ja parlarem del color.