El 22 de febrer es va celebrar el dia per la igualtat salarial per reivindicar el mateix salari pel mateix treball, independentment del gènere de les persones. La bretxa salarial castiga econòmicament les dones, ja que són les que pateixen discriminacions que encara persisteixen per a l’accés, la permanència i la promoció en l’ocupació.
Tothom reconeix que les dones perceben un salari anual inferior en més de 5.000 euros al dels homes, sent la bretxa salarial el resultat més visible de la desigualtat i la discriminació que pateixen les dones en el mercat laboral. Malgrat els avenços aconseguits en el conjunt de la Unió Europea, la plena igualtat de gènere continua sent l’assignatura pendent de la majoria dels seus estats membres.
Un dels factors que més incideix en la bretxa salarial de gènere és el treball a temps parcial. A Espanya, el 25% de les dones assalariades treballen a temps parcial, mentre que en el cas dels homes només arriba a un 7%. A més, el treball domèstic recau fonamentalment en les dones, una feina no reconeguda ni remunerada. Aquesta bretxa salarial continua en les pensions, ja que les dones arriben a cobrar un 35% menys de pensió que els homes.
El 8 de març va ser el Dia de la Dona i, després de molts anys pregonant i lluitant per la igualtat salarial entre homes i dones, la realitat, que és tossuda, ens diu que les dones d’aquest país, quan es jubilen, perceben la meitat que cobraven durant la seva etapa laboral. Per això, les dones en general i les pensionistes en particular han reivindicat un any més els seus drets. Una vegada més han dit prou, i aquest prou no s’esgotarà fins que la igualtat real i efectiva entre homes i dones sigui una realitat, aquí i arreu del món.
Diuen les cròniques que els antecedents del dia de la dona es remunten a mitjans del segle XIX, quan la Revolució Industrial va fer que àmplies capes de la població femenina dels sectors més populars de la societat s’incorporessin al món laboral, sense que això les eximís de les seves ocupacions a la llar i amb la família. La duresa de les condicions de treball va acabar provocant que moltes d’elles s’organitzessin i es mobilitzessin per demanar una sèrie de millores.
Aquestes primeres mobilitzacions es van multiplicar arran de diversos accidents, alguns dels quals tràgics, que van tenir les dones treballadores com a protagonistes. És el cas de l’incendi de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York, que el 25 de març de 1911 va acabar amb la vida de 142 obreres, moltes d’elles immigrants italianes i jueves. Dos anys més tard, es va acordar establir una data per commemorar el dia de la dona, el 8 de març. A Espanya, va ser amb el ressorgiment del feminisme, a les dècades dels 60 i els 70, quan es va tornar a posar d’actualitat.
El Dia Internacional de les Dones és un moviment polític que lluita pels drets humans, la igualtat i la justícia i, tot i que s’ha avançat força en la igualtat de drets entre homes i dones, encara queda molta feina per fer per aconseguir la plena igualtat. Per això cal continuar treballant i educar els nostres infants en els valors de la igualtat de gènere i posar en relleu la lluita feminista i la perspectiva de gènere des dels primers trams educatius fins a la universitat.
Cal trencar definitivament la bretxa de gènere i que les dones gaudeixin dels mateixos drets econòmics i socials que els homes. Cal aconseguir que les empreses incloguin la visió de gènere i la lluita contra les desigualtats salarials; que la maternitat no sigui motiu d’expulsió ni discriminació en el món laboral. Cal donar visibilitat al treball domèstic no remunerat i reivindicar la corresponsabilitat real en les tasques de cura i el dret al temps personal. Cal posar fi a la discriminació i defensar els drets socials i els serveis públics per a tothom. I cal posar fi a la violència masclista present a la nostra vida i responsable de l’assassinat cada any a Espanya de centenars de dones.
