Quan molts ens pensàvem que ho havíem vist tot en matèria de manipulacions per part de la ‘caverna’, el cas de la suspensió del Celta-Madrid ens ha demostrat que no, que encara es pot anar molt més enllà. La disconformitat del Madrid amb aquesta decisió d’ajornar el partit va fer que s’engegués un cop més la maquinària mediàtica, com tantes altres vegades, amb l’objectiu aquesta vegada d’aconseguir que es disputés el matx a terres gallegues.
Florentino i els seus van utilitzar totes les seves influències, conscients que tenien una immillorable oportunitat de trobar-se un rival afeblit. El fet que Berizzo hagués anunciat que jugaria aquell partit contra els blancs amb majoria de suplents, els va obstinar. Tres punts que a priori serien fàcils d’obtenir davant d’un contrincant més pendent de la posterior semifinal de Copa, suposaven un caramel massa apetitós. El president ‘merengue’, tan avesat a aconseguir tot el que es proposa des de la seva omnipresent posició de poder, aquest cop es va quedar amb un pam de nas. Des de Madrid van fer cas omís a les advertències que disputar el partit posava en risc la seguretat dels espectadors, i van pressionar d’allò més. La indignació que van causar aquestes tèrboles maniobres, de retruc, va donar notorietat a un personatge com l’alcalde de Vigo. Abel Caballero, com s’anomena l’home, va decidir sortir a escena defensant amb dents i ungles la postura assenyada de no celebrar el duel. I sens dubte, va deixar en evidència la decebedora manera de fer del club madrileny.
I d’un ridícul passarem a un altre ben aviat. Un cop decidit que Barça i Alabès seran els finalistes de Copa, quina excusa s’inventarà ara Florentino per no haver de cedir l’estadi Bernabéu? Des d’aquella final contra el Betis el 1997, on vam poder gaudir de l’himne blaugrana sonant per la megafonia, el Barça s’ha classificat per a moltes finals més de Copa (i en la majoria de les quals, els blancs no eren el seu adversari). Però mai més les ha pogut disputar al camp de l’etern rival. S’han repartit entre Mestalla, Calderón i el propi Camp Nou. Cada vegada que s’ha suggerit aquesta possibilitat, hi ha hagut negatives. El 2012 obres als lavabos, el 2015 concert de Bruce Springsteen…imaginatius, vaja.
Ara només manca saber si la directiva de Bartomeu sol·licitarà el Bernabéu, forçant així que el Madrid hagi de tornar a quedar en evidència amb algun nou subterfugi. De moment l’Alabès ja ha manifestat la seva preferència per jugar a San Mamés, i el Barça té la voluntat de consensuar la seu de la final amb el club vitorià. Val a dir que totes aquestes especulacions s’acabarien fàcilment si la Federació designés un camp abans que comencés la competició. Aquest seria el procediment més lògic, però per alguna misteriosa raó no interessa. Sigui com sigui, la polèmica està servida per a la final del 27 de maig si a algú se li acut proposar el Bernabéu. Florentino ja va comentar, de manera informal amb alguns periodistes, que quan acabi la Lliga a mitjans de maig començarien les obres de reforma del Bernabéu. Per tant, la coartada ja està a punt.
