Lluny del velòdrom de la Colau, dels grups de voltors de la tercera via que hi voleien i d’alguns barris amb un tuf falangista que recorda els temps grisos. Me’n vaig terra endins, a viure el més plenament possible com a català. No participaré en cap més manifestació o concentració en clau autonòmica; ja sigui en defensa de l’escola pública, TV3, la sardana o, quan arribi, el sorteig del ‘quinto’. No vull anar-me marcint fins al pla Z. No votaré més (ho he fet a totes les eleccions des de la mort del dictador feixista) ni al Congrés espanyol ni a la Generalitat autonòmica. Tornaré al carrer quan els 2.100.000 votants independentistes entenguem, per fi, que la llibertat ni es negocia ni es demana; es pren. Quan tinguem clar que només la República alliberarà els presos i farà tornar els exiliats. Quan ens adonem que som suficients (desmentint el mantra pervers del ‘hem de ser més’) per aturar aquest país amb una vaga general indefinida. Manllevo un paràgraf en homenatge a Pedrolo: ‘És molt senzill. Quedeu-vos tots al carrer’ i hi afegeixo, fins que el PIB espanyol els rebenti als morros i Europa es mogui d’una punyetera vegada o no, és igual; la dignitat individual l’hem de defensar cadascú de nosaltres i la col·lectiva ajuntant-nos les persones dignes, com l’1 d’octubre. Espanya mai no acceptarà negociar amb Catalunya. Per dos motius: preservar la fal·làcia de la ‘unidad indivisible de la pàtria’ per sobre del dret a l’autodeterminació dels pobles i evitar, amb la nostra marxa, la seva fallida econòmica.
