Les obres començaran el pròxim 8 de gener. Foto: ACN
Les obres de perllongament de la línia 8 de Ferrocarrils començaran el pròxim 8 de gener amb les primeres ocupacions en cinc zones de la ciutat per on passarà el nou traçat que unirà la plaça Espanya amb Gràcia i permetrà la unió de les línies de Baix Llobregat-Anoia amb la del Vallès. Els treballs de la tuneladora, però, no començaran fins a finals del 2025 i s’allargaran durant uns 2,5 anys.
Pel que fa a l’afectació al Parc Joan Miró, on el Govern proposa instal·lar la zona logística de la tuneladora, seria menor del previst i s’ocuparien 5.300 metres quadrats, un 12% del total i un 40% de què s’havia previst inicialment. A més, es traslladarien les zones d’abassegament -emmagatzematge de material- en altres punts propers com la Gran Via.
Unes obres que afectaran l’entrada i la sortida de la ciutat
Concretament, l’inici de les obres suposarà les primeres ocupacions de l’espai en cinc zones de la ciutat: entre Plaça Espanya i Avinguda Paral·lel, a les confluències entre Comte d’Urgell i Consell de Cent, Rosselló i entre Buenos Aires i la Plaça Francesc Macià; i en l’àmbit de Gal·la Placídia i Travessera de Gràcia.
La construcció d’un tram de només quatre quilòmetres es traduirà amb un augment de la demanda del 38%, amb 19,5 milions de passatgers (70.000 persones al dia). Segons el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas, es tracta d’una obra amb una “alta rendibilitat social” i amb un fort impacte d’entrada i sortida de la ciutat per a les persones que viuen fora de la capital catalana que s’hi desplacen per feina o oci, a més de connectar amb transport públic subterrani zones on encara no se’n disposa, com la Plaça Francesc Macià.
Tres noves estacions
Sanglas considera que també es permetrà facilitar la connectivitat dins de Barcelona, on es construiran tres noves estacions. Es tracta de l’Hospital Clínic, amb un intercanviador amb la línia 5 de metro; Francesc Macià, amb correspondència amb el Trambaix i Gràcia, on es podrà enllaçar amb la línia Barcelona Vallès-. A banda, es remodelaran les estacions de Plaça Espanya i l’actual de Gràcia.
En total, l’obra suposarà una inversió de 412 milions en total. D’aquests, uns 300 milions seran per a la construcció del túnel mentre que la resta corresponen a la resta d’actuacions. La setmana passada van finalitzar les obres de serveis afectats que van començar el juliol del 2022 i que han suposat un pressupost de 6,5 milions d’euros.
La tuneladora, el 2025
Pel que fa a la tuneladora, no començaria a treballar fins ben entrat el 2025. Serà d’unes dimensions inferiors a la que perfora actualment el tram central de l’L9. El pou d’atac estarà situat a la Gran Via, entre els carrers Llançà i Vilamarí, mentre que la galeria d’extracció de terres estarà situada al carrer Llancà. La tuneladora treballarà a una fondària d’entre 15 i 50 metres entre la Plaça Francesc Macià i Gràcia i des de la Generalitat s’espera que el terreny no presenti dificultats, a diferència d’alguns trams de la línia 9 de metro.
Precisament, la zona logística de la tuneladora la Generalitat proposa instal·lar-la finalment al Parc Joan Miró, tal com estava previst inicialment però amb algunes modificacions. S’ocuparien 5.296 metres quadrats dels 8.800 projectats inicialment i s’eliminarien 118 davant els 178 que es van calcular en un primer moment d’un total de 931. En aquesta zona, hi hauria un pou de sortida de terres, les cintes d’extracció, el tractament d’aigua o el subministrament elèctric, entre d’altres.
Pel que fa a la resta de superfície, les zones d’abassegaments es traslladarien en altres parts properes, com la Gran Via en el cas de dovelles, mentre que per a la resta de material s’està pendent de designar una zona. En total, la zona logística ocupada pels treballs de la tuneladora s’elevaria fins als 12.600 metres quadrats. Per posar-ho en context, les de la línia 9, a l’altura de Dr. Marañón, són 11.660 metres quadrats, en l’àmbit de Fira de Barcelona 25.300 i en els treballs de perllongament a Sabadell, 39.200.
Cinc alternatives
Segons la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, s’han estudiat fins a quatre alternatives més per evitar l’afectació del Parc Joan Miró per al moviment de terres. Una consistia en l’ocupació de la llosa de coberta del dipòsit de CLABSA i l’aparcament municipal de vehicles, però suposava un cost de 14 milions d’euros i deixaria fora de servei aquesta infraestructura.
Una altra era l’ocupació del recinte de Fira, però implicava una despesa extra de 16 milions d’euros sense comptar la reposició dels pavellons afectats i una eventual indemnització a les fires contractades amb anys d’antelació. D’altra banda, si s’optava per ocupar la Gran Via i l’Avinguda Paral·lel hagués suposat un espai equivalent a dues illes de cases i l’afectació de 42.000 usuaris diaris, a més d’augmentar la congestió i, per tant, més emissions de CO2.
Finalment, s’ha optat per al Parc Joan Miró, una alternativa que suposarà un increment de 6 milions d’euros en el cost de les obres, però és la que implica menors afectacions, segons argumenta el Govern. En tot cas, afegeixen fonts del Departament de Territori, l’ocupació seria gradual a partir de l’estiu del 2024 fins a ocupar la màxima superfície establerta en el transcurs d’un any més tard. Quan acabin les obres, l’Ajuntament de Barcelona ha previst fer una reforma integral d’aquest equipament, començant per la zona afectada.
Paral·lelament, a partir de la primavera de l’any que ve s’ha previst la inspecció de 13.523 habitatges per certificar l’estat dels edificis propers als treballs de les obres del túnel i de les estacions i detectar si pateixen una patologia prèvia.
Les auscultacions també tindran lloc a les infraestructures de l’entorn, és a dir, als túnels de les línies 1 i 3 de plaça Espanya, al creuament dels túnels d’Adif de les línies R2, R3-R4-R1 i la línia d’alta velocitat; el túnel de la línia 5, el túnel de FGC entre Barcelona i el Vallès, al voltant del túnel viari de la Plaça Espanya i del dipòsit de BCASA.
