L’edifici del Mercat dels Encants

L’edifici del Mercat dels Encants, inaugurat el setembre del 2013. Foto: Antonio Lajusticia/Ajuntament

Durant les festes de la Mercè del 2013, aviat farà deu anys, Barcelona saldava un compte pendent amb un dels símbols del seu teixit comercial, el Mercat dels Encants. S’inaugurava aleshores el nou edifici dels anomenats Encants Vells, un espai modern i singular, i es milloraven significativament les condicions dels paradistes. “Per a nosaltres va ser un reconeixement. Vam passar a ser considerats com un mercat més de la xarxa de mercats de Barcelona, encara que un d’especial”, explica el president de l’Associació de Venedors del Mercat Fira de Bellcaire, José Nebot.

Malgrat comptar amb set segles d’història, i tot i que feia 95 anys que ocupaven la plaça de les Glòries, fins aleshores els Encants Vells estaven situats en un espai “provisional”, tal com assenyala Nebot. El nou edifici, doncs, va suposar un “salt qualitatiu” per al mercat, però també per al barri del Fort Pienc. Així també ho valora Joaquim Mallén, president de l’associació de veïns, que creu que la zona té ara “més dinamisme”.

Amb tot, el desè aniversari se celebra a partir d’aquest mes amb un programa d’activitats que inclou la ruta de tapes Gastro Encants o el cicle de cinema Encants Movies, entre d’altres.

La importància de la imatge

Per a Nebot, una de les fites que s’ha aconseguit amb l’edifici actual és diferenciar visualment el Mercat dels Encants del conegut com a “mercat de la misèria”. “Abans hi havia gent que es pensava que eren el mateix. Això feia mal a la nostra imatge”, recorda Nebot, que lamenta que encara ara s’embruti la reputació dels Encants. En aquest sentit, critica l’operatiu policial “amb dotze furgonetes antiavalots” que hi va haver fa un parell d’anys per fer una inspecció de treball. “No calia aquell desplegament”, diu. També l’entristeix que, a finals d’agost, el Telenotícies de TV3 fes una notícia sobre un músic al qual li havien robat l’instrument i la peça comencés amb l’artista buscant-lo als Encants: “Fa pensar que aquí es venen objectes robats, i no és així”.

Dificultats i reptes

En aquests deu anys, el Mercat dels Encants ha viscut el seu moment més difícil: la pandèmia. El fet de no vendre aliments els va obligar a estar tancats tres mesos i, segons Nebot, no van arribar les ajudes esperades. “Encara ho estem patint”, assegura. D’altra banda, cal sumar-hi el canvi en els hàbits de consum que s’ha produït en el que va de segle. “Ara no només hem de competir amb les grans cadenes o amb els outlets, sinó també amb internet. Ens hem de reinventar dia a dia”, afegeix. Per acabar-ho d’adobar, hi ha la qüestió del relleu generacional: “Els meus pares i els meus avis ja treballaven als Encants. Els meus fills, ho dubto”, admet Nebot, que, malgrat tot, confia en la resiliència d’un mercat únic, divers i amb 700 anys de vida.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram