L’Eixample és el districte que té unes xifres més altes de contaminació de l’aire, principalment a causa de l’elevat trànsit de vehicles privats. Aquesta situació ha provocat que, des de fa temps, el debat al voltant de la mobilitat sigui un dels més vius que hi ha al districte.
La necessitat de reduir la presència de vehicles privats, especialment els cotxes, ja no només al districte, sinó a tota la ciutat, és transversal. Ho defensen els partits polítics, les entitats veïnals i les associacions mediambientals. Barcelona va posar en marxa fa més d’un any el ‘Compromís de Barcelona pel Clima’, que vol que l’any 2030 les emissions de CO2 per càpita es redueixin un 40% respecte dels nivells del 2005. A banda, a la ciutat també està en marxa el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018, que vol establir les pautes en matèria de mobilitat per als pròxims anys.
L’EIXAMPLE, AVUI
“En els últims anys a l’Eixample ja s’han fet petits canvis, com ara a Francesc Macià, a Marina o al passeig de Sant Joan, que han fet que part de l’espai viari hagi passat als vianants”, explica Ole Thorson, enginyer especial en mobilitat i seguretat vial i president de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit. Thorson afegeix que l’altre canvi que està en marxa és el que implica la nova xarxa d’autobusos i remarca que “ja hi ha força línies de la xarxa ortogonal en funcionament i els usuaris les utilitzen de forma habitual”. Aquest enginyer, que defensa la progressiva disminució dels cotxes, afirma que “la restricció de l’ús del cotxe és un procés llarg. Ara ja hi ha consciència que hi ha d’haver menys cotxes i en els pròxims anys creixerà”.
Les entitats veïnals també es mouen en aquesta mateixa línia. Toni Colomina, president de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, afirma que “cal ser valents i apostar per una reducció dràstica dels cotxes. Hem d’entendre que, en el cas de la gent que es mou pel districte o la ciutat, el cotxe cal deixar-lo a casa”. En el cas dels cotxes que arriben de l’exterior de Barcelona, Colomina demana “grans aparcaments a fora de la ciutat i algun sistema per regular l’entrada de cotxes”. A l’altre costat del districte, l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample també vol reduir els cotxes. Fa un any van presentar un projecte per pacificar el carrer Girona. El seu president, Jaume Artigues, explica que des de l’associació defensen “un eix de vianants que connectaria Gràcia amb el barri de Sant Pere” i apunta que són partidaris d’anar guanyant la batalla “a partir d’actuacions concretes”.
Una altra entitat que reivindica la reducció del cotxe privat és l’Associació de Veïns per un Eixample Sostenible, que aposta per “peatonalitzar els carrers”. “Estem preocupats per la contaminació perquè ens hi va la salut”, asseguren.
L’EIXAMPLE DEL FUTUR
I quin ha de ser el futur del districte per aconseguir un model de mobilitat que redueixi el trànsit i la contaminació? Dues paraules afloren amb força: tramvia i superilla. L’enginyer Ole Thorson és un defensor de la unió del tramvia i exposa, entre altres arguments, que “faria baixar el trànsit que entra a Barcelona des del Maresme i el Barcelonès Nord”. Qui no ho veu tant clar és Toni Colomina, de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. “Em fa l’efecte que és un projecte molt car. Potser seria millor apostar pels busos elèctrics”. Per la seva banda, Jaume Artigues, de la Dreta de l’Eixample, creu que “la Diagonal és prou ample per admetre el tramvia”
En l’àmbit polític, la unió del tramvia és ara mateix una batalla amb visions oposades. L’actual govern municipal vol impulsar el projecte però no ha aconseguit el suport de la resta de formacions polítiques. El govern i el Grup Municipal Demòcrata, el principal partit de l’oposició, que s’oposa al projecte i aposta pels busos elèctrics, han presentat diferents informes per reforçar la seva posició. Qui també s’oposa al projecte és el RACC, que en un estudi ha alertat que la unió del tramvia contaminaria més a causa de les retencions de trànsit que se’n derivarien.
Pel que fa a la superilla, l’Esquerra de l’Eixample és un dels barris escollits per a la creació d’una superilla que està previst que entri en funcionament l’any que ve. “Sóc un clar defensor de les superilles, ja que és un model que permet baixar els viatges en cotxe i reduir la contaminació”, diu Thorson. Colomina, en canvi, veu la superilla com un model que “només trasllada el problema d’un lloc a un altre”. “La reducció dels cotxes s’ha de fer amb precaució. A nosaltres ens agrada més parlar d’eixos de vianants que de superilles”, remarca Artigues. Sigui com sigui, queda molta feina per fer.
