El misteriós mobiliari urbà que ha aparegut a l’eix verd del carrer Girona

Caminar pel carrer Girona, d’ençà que es va estrenar la reforma del carrer per convertir-lo en una avinguda pacificada, és tot un luxe. Molt d’espai, comoditat, poc soroll i pocs cotxes… Un eix verd, tal com el va batejar l’Ajuntament, que més enllà de si hi ha molt o poc verd, és una victòria per als vianants. Ara bé, mentre s’hi camina, a banda de l’espai que ocupen les furgonetes que fan càrrega i descàrrega i de l’augment de rodatges cinematogràfics o d’anuncis, des de fa uns dies hi ha una novetat que crida l’atenció.

Parlem d’una mena de grans bancs que han aparegut en diferents punts del carrer. Parlar de grans bancs tampoc és gaire precís, ja que costa trobar una definició exacta per aquests nous elements urbans –si recorrem a l’enginyeria lingüística a la qual recorre sovint l’administració per explicar les coses al ciutadà–. Si es pregunta, precisament, a aquesta administració, la resposta que s’obté de l’Ajuntament, sobre què és exactament aquest nou mobiliari, és aquesta: “És un moble que van plantejar els redactors de l’eix de Girona, està pensat per fer una estada informal o per joc esporàdic de criatures. En general és per a afavorir l’estada dels vianants”. Queda clar, o no del tot.

Tornem a llegir la resposta municipal. Estada informal, joc esporàdic de criatures, a favor l’estada dels vianants… És a dir, que els nens hi pugin i juguin, que el senyor o la senyora que passen pel carrer Girona hi puguin seure si volen descansar. El resum seria aquest.

Segurament ara el que toca preguntar-se és si realment aquests “mobles”, o aquests grans bancs, serviran per això. Potser serviran per a alguna altra cosa, o potser no serviran per a massa res. De moment, no és que s’estiguin fent servir massa i, com a molt, s’hi veu gent asseguda, tot i que tampoc és la imatge més habitual.

Opinions veïnals

Una primera opinió és la de l’Anton, un veí que surt amb els seus fills de deixar uns llibres a la Biblioteca Sofia Barat. Diu que el primer cop que els va veure es va quedar pensatiu, però que de seguida els va trobar una utilitat: “Poden servir per fer un pícnic, per a una actuació musical o ser un espai de joc per als nens”.

Una altra valoració és la que fa la Rosa, que explica que passa sovint pel carrer perquè visita una amiga que hi viu. “Justament l’altre dia ho vam comentar. La meva amiga en té un a davant de casa. Sembla fet perquè la gent decideixi què hi fa. Pot servir per als nens, suposo”, diu la Rosa. Tot seguit, en fa una definició força precisa tirant una mica d’ironia: “Sobta la seva amplada. Sembla un tablao”.

Qui no acaba d’estar convençut de la seva utilitat és en Jordi, un altre veí de la zona, que considera que quan faci bon temps seran un lloc on es posaran persones que dormen al carrer.

Espai de trobada?

Per la seva banda, Jaume Artigues, de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample, afirma que no li sembla malament la idea de col·locar aquest mobiliari. “És una mena de ‘meeting point’, que forma part de la cultura anglosaxona. És curiós…”, assegura. “Qualsevol mena de mobiliari pot ser objecte de mals usos. Però també pot ser ideal per a músics de carrer, microactuacions”, conclou.