Hi ha una paraula que en els darrers temps, especialment als estius, sobrevola Barcelona i emergeix en el debat públic i mediàtic que genera la ciutat: turisme. Es tracta d’un fenomen que sembla que continua creixent, tal com es va conèixer fa uns dies amb la xifra rècord de turistes, avançada per El Periódico, que s’han allotjat en hotels de la ciutat entre el juliol i l’agost, la qual s’ha enfilat fins a l’1,7 milions.
L’arribada massiva de turistes a l’estiu té una doble cara. D’una banda és una injecció per a l’economia de Barcelona, però de l’altra també contribueix a tensar aquells ‘punts calents’ de la ciutat on la pressió turística és més elevada. “Ha estat el pitjor estiu. Hi ha hagut creixement turístic, cosa que provoca que les causes negatives, com ara la proliferació de pisos turístics, la saturació de la via pública, una pitjor mobilitat… hagin augmentat”. Aquesta és la valoració de Daniel Pardo, membre de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. Pardo conclou que “un any més, la deriva turística de la ciutat ha crescut”.
La convivència és un altre element que cal tenir en compte quan es parla del turisme. Sol Ruiz, presidenta de l’Associació de Veïns del Casc Antic, explica que aquest agost ha notat com “ha augmentat la programació d’actes dels hotels a les terrasses”. “A nivell personal puc dir que ha estat un agost horrorós i som diversos els veïns que ens queixem del soroll que es genera en aquestes terrasses”.
PISOS TURÍSTICS
Enmig d’aquest debat obert, una de les qüestions més candents és la relacionada amb els pisos turístics, font de riquesa per a alguns -empreses com Airbnb però també veïns que ho veuen com una manera de tirar endavant- i de maldecaps per a d’altres.
Precisament, el Districte de l’Eixample va posar en marxa la setmana passada 170 expedients sancionadors de pisos turístics, derivats de la recerca que l’Ajuntament està fent sobre aquests tipus d’allotjament, especialment aquells que s’anuncien sense el número de registre que exigeix la Generalitat, segons va explicar la regidora de l’Eixample, Montserrat Ballarín, en l’última audiència pública.
Durant la seva compareixença Ballarin també va destacar les més de 1.000 denúncies veïnals recollides durant l’estiu i que arriben després que l’Ajuntament habilités un web per fer-ho i enviés una carta als veïns instant-los a denunciar si sospitaven d’algun pis il·legal al seu bloc.
Ha estat precisament aquesta manera de procedir del consistori que ha provocat que l’associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona (ViA), formada per més de 500 associats que lloguen habitacions en els seus domicilis, hagi criticat l’estratègia municipal per reduir el nombre de places il·legals a la ciutat. Aquest col·lectiu recorda que les habitacions que lloguen són “sempre de l’habitatge on vivim i estem empadronats, cosa que ha fet que molts de nosaltres puguem mantenir casa nostra en moments de grans dificultats econòmiques i, en molts casos, evitant ser desnonats”.
PLA ESTRATÈGIC
Enmig de tot aquest debat, l’Ajuntament ha presentat un avançament del Pla Estratègic de Turisme 2020, el qual té previst presentar definitivament el gener de l’any que ve.
Durant la presentació, el regidor de Turisme, Agustí Colom, va dir que un dels reptes més importants de la ciutat és l’equilibri entre residents i turistes. “Sabem que Barcelona és una ciutat turística, però ha de ser compatible amb la població resident”. En la mateixa línia es va moure Albert Arias, director del Pla Estratègic, que va insistir en la necessitat de “deixar de pensar en clau turística i pensar realment en quina ciutat volem”.
