El Mercat de Sant Antoni a finals del segle XIX, en una imatge del Fons Narcís Cuyàs cedida a l’Arxiu Municipal de Barcelona. Foto: Antoni Esplugas
El 24 de setembre de 1882, coincidint amb les festes de la Mercè, s’inaugurava a Barcelona el primer mercat construït fora dels límits del que havia estat fins feia ben poc la ciutat emmurallada. En un primer moment, l’equipament va rebre el nom de Mercat del Pedró perquè acollia els comerciants que tradicionalment s’havien instal·lat a la plaça homònima. Aviat, però, passaria a heretar el nom del que havia estat un dels portals més importants d’entrada a la ciutat: situat a la cruïlla entre la ronda de Sant Pau i el carrer de Sant Antoni Abat, el portal de Sant Antoni era per on entraven reis, prínceps i nobles quan encara estaven en peu les muralles. I, amb el temps, el Mercat de Sant Antoni va acabar donant nom a un nou barri.
“Abans del mercat, el barri de Sant Antoni no existia com a tal. El mercat li va donar nom i el va fer créixer”, explica l’historiador Jordi Font, un dels quatre autors del llibre L’Abans de Sant Antoni (Efadós, 2018). Quan fa 140 anys de l’obertura de l’edifici, obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, Font recorda que va ser el mateix Ildefons Cerdà qui, juntament amb l’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, va escollir l’emplaçament del mercat “per la importància de l’indret” com a lloc de pas. Això sí, l’edifici va resultar ser més gran del que preveia Cerdà i l’urbanista es va veure obligat a modificar els seus plànols.
Sigui com sigui, la inauguració del Mercat de Sant Antoni va suposar un abans i un després en aquesta zona de la ciutat. Molts pagesos i altres productors van instal·lar-hi la seva parada i, com que “al Raval ja no s’hi cabia”, en paraules de Font, finalment van optar per traslladar també el seu domicili al voltant del nou equipament, cosa que va propiciar la construcció d’edificis d’habitatges.
Història (també) familiar
Un exemple del creixement del barri a remolc del mercat és, precisament, la família Font. “Els Font hem estat bacallaners del Mercat de Sant Antoni durant gairebé cent anys. El meu besavi va ser el primer a tenir-hi una parada i va fer construir un edifici al carrer Tamarit per a la família i els treballadors”, assegura l’historiador de 70 anys, que no va seguir la tradició familiar, ara ja desapareguda.
El de la seva família no és un cas aïllat: moltes parades van anar tancant per manca de relleu generacional. És per això que “la reforma de 2018 va reduir el nombre de parades internes”, tal com detalla Font, si bé va suposar una ampliació de l’equipament per la integració de les parades dels Encants de Sant Antoni i la creació d’un espai veïnal, entre d’altres.
Sobre la gran remodelació, l’historiador defensa que “era del tot necessari fer una actualització del mercat en profunditat” perquè fins aleshores només s’havien fet modernitzacions puntuals. Potser aquesta serà la clau perquè aquest emblema duri 140 anys més.
