L’Institut Mental de la Santa Creu és la seu actual del Districte de Nou Barris. Foto: Ajuntament
A finals del segle XIX va haver-hi a tot Europa una revolució en el tractament de la salut mental. Es va imposar un nou model més modern, que responia a una demanda social creixent per millorar l’assistència a les persones malaltes. Un dels centres pioners va ser l’Institut Mental de la Santa Creu, impulsat pel doctor Emili Pi i Molist i l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet. Es va construir a l’actual plaça Major de Nou Barris i va començar a funcionar l’any 1889, tot i que no es va completar fins al 1915. L’any 2015 Nou Barris va celebrar el centenari.
Pi i Molist i Oriol i Bernadet van prendre com a model els millors psiquiàtrics de l’Europa occidental i van construir un gran edifici d’aspecte neoclàssic, de 700 metres de llargada i 240 d’amplada, amb 12 pavellons simètrics que podien acollir fins a 700 pacients. Disposava d’habitacions, menjador, cuina, sales de reunió, tallers de treball, biblioteca, infermeria, banys, teatre i aquesta església. Entre els cossos de l’edifici hi havia setze patis interiors enjardinats que creaven un ambient de tranquil·litat. Tot plegat, permetia aplicar un model molt diferent de tractament als malalts, amb teràpies basades en activitats agrícoles, manuals i artístiques.
La ubicació tampoc no era casual, perquè es buscava precisament una zona on pogués estar ventilat i aïllat, però alhora ben comunicat. I les persones encarregades de gestionar-lo eren dues germandats religioses: una de masculina, Germans Hospitalaris de la Santa Creu, i una de femenina, Germanes Hospitalàries de la Santa Creu.
Cap als anys seixanta del segle XX es van enderrocar diversos pavellons del recinte per poder construir-hi els polígons de Barcinova i Calinova. L’activitat sanitària va anar decaient i l’any 1987 en van marxar els darrers malalts. Actualment, l’edifici està ocupat per la seu del Districte de Nou Barris així com per altres dependències municipals i serveis de titularitat pública, com la caserna de la Guàrdia Urbana o la Biblioteca de Nou Barris. L’església roman tancada.
Contingut elaborat amb la col·laboració de:
