Exterior de la parròquia del Pedró. Foto: Benito Díaz
La parròquia de Sant Miquel Arcàngel del Pedró celebra aquest mes 70 anys de vida. Un 12 de maig del 1954, l’arquebisbe de Barcelona, Gregogio Modrego, va signar el decret d’erecció del centre de culte i, set dècades més tard, la comunitat va celebrar l’efemèride amb una missa. Tot i que hi havia eleccions al Parlament, aquell dia, recorda l’actual rector de la parròquia, mossèn Gregorio Manso, l’església estava plena de feligresos, així com d’alts membres de la jerarquia -com ara el bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, fill de la parròquia, on va ser batejat i va rebre la primera comunió- i de representants de la societat civil i política, encapçalats pel mateix alcalde, Antonio Balmón, que hi va ser present. “Molts vam trobar en la parròquia un espai de trobada, de convivència i també un marc des d’on es canalitzaven moltes reivindicacions veïnals i col·lectives”, expressa el batlle en un article recent al seu blog sobre l’aniversari de la parròquia.
Un paper social rellevant
Balmón, que va estudiar a l’escola que va impulsar el primer rector de la parròquia, mossèn Josep Bach, recorda que l’esperit d’aquella comunitat anava “més enllà del seu paper religiós”. I és que va néixer en una època marcada pel creixement exponencial de la ciutat, a redós de les onades migratòries de persones arribades de la resta d’Espanya, que van aterrar a Cornellà buscant una vida millor. Aquelles persones, tanmateix, van arribar a barris impersonals, sense els més mínims serveis i gairebé sense la presència de cap institució oficial que els donés alguna classe de cobertura. En aquest sentit, les parròquies, com aquesta de Sant Miquel Arcàngel, van intentar suplir aquelles mancances, no només des del punt de vista religiós, sinó també educatiu i social, a través de la creació d’escoles i l’organització de tallers de català, recaptes solidaris o donant aixopluc a associacions de veïns i al moviment obrer, entre altres.
Set dècades més tard, la parròquia de Sant Miquel continua sent un epicentre de la vida religiosa i associativa del barri, en col·laboració amb entitats com l’Orfeó Catalònia, amb qui manté unes excel·lents relacions. Sense anar més lluny, membres de l’Orfeó van cantar a la missa commemorativa del 12 de maig. I prova d’aquesta estreta relació amb el barri és el fet que mossèn Manso atén Línia Cornellà des d’Almonte, a Huelva, on acompanya la Germandat del Rocío de Cornellà en la seva peregrinació a veure la Blanca Paloma, la verge del Rocío. “La parròquia continua tenint molta relació amb el barri”, corrobora Concha Urbano, presidenta de la germandat, que parla amb Línia Cornellà també des de Huelva.
No debades, aquesta entitat, conjuntament amb la Cofradía del Cristo de la Buena Muerte y Esperanza Macarena -que guarda a la parròquia les imatges que treu per Setmana Santa-, tenen la seva seu a Sant Miquel. “És estimada i coneguda pel barri”, reivindica Manso sobre la parròquia. Aviat faran públic un calendari d’actes per commemorar l’aniversari d’un centre de culte que va molt més enllà de la litúrgia. “La consciència de barri treballador es fonia amb les persones, sense cap estigma social i amb la voluntat d’acompanyar”, recorda Balmón, que considera que la parròquia manté el seu esperit “de centre aglutinador de convivència i de cohesió”.
