Molts mitjans interpreten que la CUP no ha votat a favor de la Declaració de Soberania. Saben que la CUP ha declarat estar-hi a favor i ha votat a favor, tot i que volent mostrar-se crítica.
És veritat que s’han sumat 2 vots menys pel sí. I, en tot cas, si el que interessa és sobretot que els mitjans no puguin descartar a la CUP, llavors sí que la CUP ha votat malament. I sovint ens sembla que el que diuen els mitjans és el més important. I és important. Però potser no tant com pensem. Al final, el que acaba comptant més és la veritat i no la veu dels mitjans -que rarament són coincidents. Tenim un exemple recent en la lectura de molts mitjans de les eleccions del 25N: El pla sobiranista de Mas s’havia estroncat. Però la realitat ha acabat aflorant per a tothom: ni el procés és de Mas, ni ha ensopegat, en tot cas és tan complexe com la societat mateixa. Per tant, no caiguem en urgències i sacralismes amb la Declaració. En què hagués canviat tenir 2 vots més pel sí? En poc. En canvi, quan ha servit i servirà que es visualitzés, malgrat haver fet sentir ràbia a alguns independentistes, que per la CUP l’àmbit de la nació són els Països Catalans i que no vulguin veure’s dins la UE sense debat?
Per una banda, encara que minoritaris, aquests dos temes ja floten en el caldo i, per altra, ¿com se’ls hagués tractat a partir d’ara als de la CUP si, no havent incorporat cap proposta seva, haguessin acabat votant afirmativament? S’hagués conclòs, encertadament, que aquests aspectes no eren tan importants per a ells i que, malgrat tota la retòrica del cavall de troia de les classes populars, et pots permetre no tenir-los en compte perquè acabaran venint a menjar de la mà. Lluny de ser una necessitat imperiosa el sí dels 3 de la CUP, serà molt més útil pel llarg procés que no acaba amb aquesta declaració d’intencions del Parlament, que se sàpiga que la CUP farà valdre el que representa. En traurem molt més.
Ara i a nosaltres no ens toca decidir pels Països Catalans, més encara si acceptem la classificació autonòmica espanyola i només consultem a la Comunidad Autónoma de Cataluña. Però el precedent històric apuntat per la CUP pot ser rellevant per enllaçar amb processos que, en un futur, tinguessin lloc al País Valencià, Balears, Franja o Catalunya Nord…
Per altra banda, pot ser útil visualitzar que l’independentisme “més radical” planteja sortir de la UE, perquè el fet de la permanència és un element que no depèn de Catalunya, i que està en mans d’España. No és tant per si al final hi podríem entrar o se’ns vetaria, perquè, de voler-ho Catalunya -i realment caldria decidir-ho a banda del tema independentista-, està assegurat que la UE ens hi voldria perquè som contribuents nets i perquè, la part del pagament del deute espanyol que Catalunya assumiria, no quedés fora de la UE i fos més alt el risc que la societat catalana decidís no pagar-lo. Però en tot cas, desitjar explícitament pertànyer a la UE, ens farà molt més vulnerables al xantatge de la por que Espanya ens intentarà aplicar.
Per Jordi Oriola / Realitzador Audiovisual
