Finlàndia, un poble petit, ostenta els millors resultats acadèmics d’Europa, un fet que arrela en la seva independència de qui el volia dominar, Rússia i Suècia. Sense el jou d’aquests últims va desenvolupar lleis pròpies assolint actualment una educació i societat d’elevada qualitat i enveja de molts. De fet un educador important, Snellman, fou un dels principals ideòlegs d’aquesta independència, una emancipació que no fou aconseguida per les armes, ans al contrari, ho fou per la cultura i l’esforç. Els catalans, com els finlandesos, hem desenvolupat la convicció correcta que al ser tan pocs davant els dominadors no podem aconseguir res per la força bruta, hem de fer valer, igual que els finlandesos, l’esforç i la cultura per guanyar-nos el nostre dret a decidir.
Per tant, el cas català mostra certes similituds amb el cas finlandès. PP i PSOE, com Suècia i Rússia en el cas finlandès, han imposat la unitat nacional prohibint uns comicis pel dret a decidir tot i que ells són minoria al Parlament català. És evident que no estant respectant el que la majoria de catalans hem proclamat a les urnes, que desitgem votar un Catalunya sobirana. La prova és que més de tres terços de la cambra catalana han estat així escollits deixant a PP i PSOE en clara minoria. Potser va sent hora que fem com Finlàndia i ens allunyem dels nostres dominadors ja que com deia Josep Pla, el més semblant a un polític espanyol d’esquerres, és un polític espanyol de dretes.
