Immersos com ja estem de manera definitiva en el tram crucial de la temporada, hi ha dues ombres en l’horitzó futbolístic dels de Luis Enrique. Per una banda la baixa per lesió de Busquets, que afortunadament ha arribat quan l’equip transmet més fortalesa, i per l’altra el baix estat de forma de Neymar. És cert que el tècnic asturià té la sort, treballada des de la banqueta, de tenir els seus homes en un gran moment. I també és veritat que
Mascherano ofereix les màximes garanties per jugar de migcentre i mitigar al màxim l’absència de ‘Busi’.
Un altre factor desequilibrant respecte als rivals és disposar del trident format per Messi, Suárez i Neymar. Però en aquest cas, així com l’argentí torna a ser un devorador de rècords i Suárez cada vegada està més fi, el brasiler ha mostrat certs símptomes d’apatia en els darrers partits. Una apatia que recorda la temporada passada, en què va gaudir de clemència per part del públic per ser el primer any, però que l’aficionat no vol tornar a viure-ho. S’espera molt més d’un futbolista cridat a ser el millor del món en pocs anys. A favor seu cal dir que aquest any sí que ha demostrat maneres de ‘crack’ en molts partits i compenetració amb els seus dos companys de davantera. Almenys no va per lliure i té una concepció col·lectiva del joc, aspectes molt positius en algú que des de ben petit ha viscut en una perillosa dimensió d’opulència futbolística. Però des de fa uns dies sembla com descentrat, com si el seu joc s’hagués estancat.
Recordem que des de la desfeta d’Anoeta, tant ell com l’equip van revertir de manera brillant la situació per a arribar a la privilegiada situació actual. ‘Ney’ va ser decisiu en les eliminatòries de Copa contra l’Atlético i contra el Vila-real, i en aquests moments és el màxim golejador d’una competició en la qual els blaugranes són clars favorits en la final a disputar contra l’Athletic de Bilbao. Però en canvi arrossega uns partits en els quals se l’ha vist força apagat, i a més fent mala cara quan l’han substituït segurament degut al seu baix rendiment. Coneixem la seva faceta d’home important en els partits determinants. A diferència d’altres, el brasiler acostuma a aparèixer en les grans cites. I esperem que la seva millor versió retorni aviat.
L’actual inèrcia guanyadora del Barça fa que, amb ell endollat i els altres dos fent de les seves, l’equip pugui convertir-se en imparable d’aquí a final de temporada. ‘Lucho’ ha estat capaç de construir un conjunt sòlid amb defensa ferma, mig del camp equilibrat i atac superlatiu. I tota aquesta idea amb una gran intensitat en el desplegament. Ara només necessita que les autèntiques estrelles de la funció no decebin quan més se les necessita. I aquí és on Neymar ha de reivindicar-se. Farà més bons als seus companys, i de retruc ell també se’n beneficiarà.
