La Filmoteca és al Raval des del 2012. Foto: Generalitat
Quan la Filmoteca de Catalunya va arribar el 2012 a la plaça de Salvador Seguí del Raval, algunes persones pensaven que no tindria cap futur en el barri, altres que el veïnat tenia altres necessitats més urgents que un altre centre cultural i hi havia gent que creia que podia ajudar a regenerar el seu teixit social. Ara que d’aquí poc –el pròxim 21 de febrer– es compliran 10 anys des que va obrir les portes –s’organitzaran diversos actes–, es pot dir que cap de les darreres suposicions ha acabat sent 100% certa. La relació entre el Raval i la Filmoteca està plena de grisos.
Està clar que el bon funcionament d’un equipament el marquen les visites que rep. Segons el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, el centre ha rebut la visita d’1.300.000 espectadors en 10 anys, tot i que durant la pandèmia ha perdut el 25% del públic que rebia en cada sessió. Però, dins d’aquesta xifra, quantes persones són del Raval? Les últimes dades que té Riambau, de fa cinc anys, apunten que el districte del qual procedien més espectadors era Ciutat Vella i després Gràcia. Una opinió que difereix força de la compartida des de la Xarxa Veïnal del Raval. “Només hi va una petita part del barri”, asseguren.
Una cosa són els beneficis que pot tenir la institució a les taquilles i l’altra l’encaix al barri. Membres de l’entitat veïnal valoren la seva presència positivament perquè impulsa iniciatives pensades per al veïnat, però, alhora, creuen que no és suficient. “Es podria fer més per part de la Filmoteca i també per part nostra, dels veïns, per apropar-nos més els uns als altres”, admeten. Per part seva, Riambau explica que s’han fet tallers de curtmetratges amb escoles, a més de projectar pel·lícules o documentals que retraten les realitats d’aquest barri del cor de la ciutat i d’algunes de les persones que l’hi han donat vida. Un exemple és la Mònica del Raval. “Una vegada van venir dues persones de part de la Mònica a preguntar-nos quan projectaríem la seva pel·lícula. Vam acabar fent-ho i ella va venir a la presentació”, recorda.
Eina per millorar el barri?
Segons els ulls amb els quals es miri un barri, hi ha moltes maneres d’entendre si progressa o no amb el pas dels anys. Des de la Xarxa Veïnal del Raval, admeten que l’entorn de la Filmoteca, tot i el problema del tràfic de drogues –que ara asseguren que ha anat a menys– i algunes baralles esporàdiques, ha millorat en els darrers 10 anys. Però, a la vegada, no creuen que hagi tingut massa influència a l’hora de millorar la convivència. “Això ho hem fet els veïns amb les nostres lluites contra els desnonaments o contra els narcopisos”, recorden des de l’entitat veïnal.
D’altra banda, Riambau deixa clar que la seva missió no és solucionar els problemes del Raval, sinó preservar i divulgar el patrimoni cinematogràfic i, a més, intentar millorar el barri de la mà d’entitats socials. Però el que sí que pot fer, afegeix, és aportar el seu gra de sorra. Posa d’exemple el dia que una treballadora sexual va anar a veure la pel·lícula Mamma Roma, que retrata la història d’una treballadora sexual que somia viure en el benestar petit-burgès. “És una mostra de la relació que pot tenir la Filmoteca amb el seu entorn”, subratlla.
