Josep Mª Nebot és el nou President de la Federació de Comerciants Eix del Raval. Molt implicat en matèria d’associacionisme, també és President del carrer Unió Marquès de Barberà i gestiona la Taula de Seguretat del Raval.La màxima de la junta és unificar tot el comerç i les associacions del Raval i anar cap a una mateixa línia que és la de la dinamització comercial.
Sou un Eix molt ampli.
Nosaltres som una Federació que engloba una sèrie d’associacions de comerciants que componen el Raval. Algunes d’elles són històriques, altres noves, encara hi ha d’altres que s’han d’incorporar i algunes que s’han de reactivar. Quan ho hàgim fet, això suposarà un gruix molt important.
Només associacions de comerciants?
No, també hi ha associacions decomerciants i veïns i això és un dels avantatges de l’Eix. Per exemple, a banda de ser President de l’Eix Raval també ho sóc del carrer Unió Marquès de Barberà que és una associació de comerciants i veïns.
El Mercat de la Boqueria també forma part de l’Eix Raval?
En poc temps s’incorporarà. De fet, ja era una de les accions que vaig proposar dur a terme abans de ser escollit com a President.
En quina situació es troba actualment l’Eix Raval?
Estem intentant resistir en aquest temps de crisi, de botigues tancades, i intentant enquadrar la multiculturalitat del nostre Eix en aquesta realitat econòmica.
Sou un dels eixos amb més associats estrangers.
Sí, tenim una part important d’associats nouvinguts, per descomptat. És un reflex del barri que es trasllada també al comerç. La relació amb ells és bona però costa una mica que acceptin la cultura de l’associacionisme. Les generacions noves que van apareixent dels fills dels nouvinguts ja tenen una mentalitat nova i més oberta.
Esteu notant aquest canvi generacional?
Sí, es nota. La generació més gran tenia molts problemes per mantenir els seus negocis i, sobretot, tenien una barrera idiomàtica. Ara, amb els seus fills podem parlar tranquil·lament en català, amb tota la naturalitat del món, perquè ens entenen perfectament. A més, ho notes en la cultura que tenen fins i tot molts d’ells són culers. Hi ha bona interacció.
Alguns eixos tenen problemes per incentivar l’associació d’aquests comerciants. De quina manera heu aconseguit apropar-vos?
Nosaltres utilitzem la figura dels mediadors. Dins de cada cultura, la pakistanesa, la hindú, l’àrab; tenen uns representants amb una veu important dins el seu col·lectiu. El que fem és intentar arribar a aquestes persones perquè realment són elles les que després traslladen a la seva gent el que nosaltres volem. La Fundació Tot Raval també col·labora molt en aquest aspecte ajudant-nos a que aquesta xarxa es pugui fer realitat.
El català està present a la retolació dels comerços?
És un tema del que s’encarrega la Generalitat i l’Ajuntament. És cert que el català està força present i no només a nivell de retulació sinó també a les cartes dels restaurants, els cartells dels productes d’alimentació,… sempre hi ha alguna excepció però són bastant comptades.
Esteu notant una millora en la seguretat ciutadana?
Des de fa uns tres anys i mig des de l’Eix liderem la Taula de Seguretat del Raval, una àrea que també és responsabilitat meva. S’intenta incorporar a tots els representants del comerç, el món veïnal, els caps policials tants dels Mossos d’Esquadra com de la Guàrdia Urbana, i els de les Administracions. El que fem és debatre com podem solucionar les dinàmiques negatives que succeeixen a diari al nostre barri. Es treballa a nivell de seguretat, venda ambulant de llaunes, alcohol al carrer, prostitució,… Arrel d’aquesta taula s’han aconseguit moltes millores al Raval.
Quines activitats dueu a terme al llarg de l’any?
A part d’intentar fer accions de dinamització comercial també intentem que les associacions de comerç en si mateixes siguin fortes. Intentem cobrir el màxim d’associats en cada associació i al mateix temps procurar de buscar línies interessants perquè la gent aposti pel Raval a nivell de comerç.
Els propers dies 6,7 i 8 de juliol farem una Mostra de Comerç tradicional a l’Avinguda Drassanes. Properament també farem una activitat cultural anomenada Forja Viva on forjadors d’arreu del món es posaran a treballar el ferro enmig de la Plaça Pierre de Mandiargues. Intentaran fer una escultura entre tots els participants que després es quedarà al barri. Després farem una exposició a la seu de l’Eix i una altra al Museu Marítim.
Participareu a les passarel·les de moda que organitza la Fundació Barcelona Comerç?
Estem treballant per intentar participar, per primera vegada, a la passarel·la que es farà a la tardor. Dins de la Junta de l’Eix tenim una Taula de Comerç que s’encarrega de gestionar aquestes activitats. Hem de veure si hi ha comerciants que es volen apuntar per participar-hi.
De cara al Nadal, la il·luminació és una de les accions importants de l’Eix?
Sí. La llum és potser el gran cost econòmic que assumeixen totes les associacions. Hi ha un esforç important i el 90% dels carrers de l’Eix Raval s’il·luminen. El que passa és que és un cost molt elevat encara que una part estigui subvencionat. Les quotes dels associats se’n van pràcticament amb aquesta acció.
Teniu una relació fluida amb el Districte?
Sí, una relació molt bona i d’independència, és a dir, l’Eix Raval és una entitat dels comerciants independent al Districte. Cadascú té la seva funció però ambdós treballem per tenir un Raval pròsper.
Quines demandes feu des de l’Eix Raval a les administracions?
Demanem que se’ns consideri i que en certa manera tot el que tingui relació amb el comerç ho treballem nosaltres. Qualsevol iniciativa o legislació que es vulgui fer al Raval a nivell comercial que ho concensuïn abans amb nosaltres. És important perquè nosaltres coneixem molt bé el territori perquè portem aquí molts anys. El nou govern està apostant molt pel comerç i pels eixos però territorialment igual no tenen el mateix coneixement que tenen els membres de les juntes.
Esteu a favor o en contra de la liberalització dels horaris comercials?
Nosaltres estem en contra en el sentit de que la liberalització de l’horari és un problema de conciliació familiar. La majoria dels comerços obren de dilluns a dissabte i dediquen el diumenge a la família. El fet de que aquest dia s’hagués de treballar portaria a una problemàtica a nivell familiar.
Esteu contents amb la senyalització dels límits de l’Eix?
Aquí tenim la sort de que el territori del Raval és molt clar perquè està comprès entre Les Rambles, Paral·lel, Ronda Sant Antoni i el carrer Pelai, pel que queda molt ben acotat.
Al Raval s’han fet aventures pioneres com el lloguer de locals perquè gent jove emprenedora hi pugui accedir.
La nostra intenció és intentar que qualsevol emprenedor que vulgui apostar pel Raval ho faci i es quedi. Volem que pugui ocupar un dels locals buits que hi ha al territori i fer de pont amb l’Administració perquè s’agilitzin els tràmits i perquè aquesta persona s’il·lusioni i vegi que no caminarà sol. Hem de procurar que qualsevol emprenedor que vulgui invertir aquí que aposti per nosaltres i que no marxi. Aquesta és la manera de que la situació econòmica reverteixi.
Quines eines té el petit comerç per afrontar aquesta crisi?
La imaginació i el treball. Sabem que és una època complexa, en la que molts comerços cauran perquè no podran aguantar aquesta situació, però no s’ha de baixar la guàrdia. Quan s’acabi aquesta etapa, els comerços que quedin, que espero que siguin molts, sortiran més reforçats. S’ha de ser optimista i treballar.
