Una pancarta feta per la Xarxa Veïnal del Raval denuncia a la plaça del Bonsuccés els problemes de soroll. Foto: Línia Ciutat Vella
Ciutat Vella ha estat en els darrers mesos escenari d’una important quantitat de botellades, sorolls procedents de terrasses o un incivisme que, malauradament, ha fet més difícil el dia a dia del veïnat. És impossible no recordar com el passat estiu les concentracions de milers de persones fent botellades al passeig del Born o la platja de la Barceloneta van privar de descans a molts veïns durant massa nits.
Ara, tot i que en el barri mariner les reunions al carrer s’han relaxat, això no vol dir, tal com asseguren des de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, que hagin desaparegut les trobades nocturnes. “S’han traslladat a pisos turístics il·legals”, diu el vicepresident de l’entitat veïnal, Manel Martínez. “Cada cap de setmana estem trucant al 112 perquè tenim queixes de festes a pisos”, insisteix Martínez, qui alhora lamenta que, des de Setmana Santa fins al dia d’avui, “bastants veïns” han venut els seus pisos perquè prefereixen viure en un altre lloc més tranquil.
L’ús de l’espai públic
A l’altra punta de Ciutat Vella, al Raval, també s’ha notat un augment del soroll. El president de la Xarxa Veïnal del Raval, Ángel Cordero, recorda que aquest increment es deu al fet que arran de la pandèmia s’ha fet un major ús de l’espai públic i que allà on hi ha terrasses o bars dedicats a l’oci nocturn s’aglutina “molta més gent”, la qual cosa fa que per alguns veïns descansar sigui equivalent a una odissea.
“Hi ha veïns del carrer de Joaquín Costa tocant amb el MACBA que s’estan medicant. Més que un problema d’incivisme és un problema de salut”, indica Cordero fent referència a un espai en el qual, segons diu, s’han “doblat” el nombre de terrasses i hi ha el triple de gent bevent al carrer, com ha passat de manera similar a la plaça de Castella. “Ara tenim un barri per gent que ve de fora: venen a rebentar i marxen”, subratlla Cordero sobre una realitat que es veu reflectida en la quantitat d’expedients oberts per l’Ajuntament des de finals d’agost fins a mitjans de setembre a les terrasses del districte: 214.
“A Joaquín Costa hi ha veïns que s’estan medicant”, diu la Xarxa Veïnal del Raval
Es tracta de 214 establiments en els quals s’han detectat infraccions greus sobre el nombre taules col·locades a les terrasses i que van fer que el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, recordés fa uns dies a betevé la importància de tenir cura de la convivència. “Cal un comerç que cuidi els veïns dels barris, i això també vol dir respectar el nombre de taules i cadires que marca la llicència”, va assenyalar Rabassa al parlar d’uns problemes similars als que han apreciat i viscut membres de l’Associació de Veïns del Gòtic. “Passa el que ja passava abans de la pandèmia: la concentració enorme de turisme i de restauració provoca massificació i soroll”, conclouen des de l’entitat veïnal.
“Incertesa i por”
Per part seva, el president de la Xarxa Veïnal del Raval, assegura que els punts de venda de droga al Raval “estan controlats”. Tal com afegeix, “no n’hi ha més de deu”. Però, segons subratlla, els veïns que segueixen convivint amb aquests a les seves finques “ho passen malament” i, a més, també creu que “potser” podrien tornar a créixer en el futur. “S’estan donant les condicions perquè torni a passar: molts desnonaments silenciosos”, sentència Cordero.
D’altra banda, des de l’Associació de Veïns de Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera, reconeixen que viuen l’actual situació del barri “amb inseguretat, incertesa i por”. “Fa molt de temps que patim robatoris i violència, que cada vegada allunya més als visitants i clients dels comerços”, recorden membres de l’entitat veïnal sobre una realitat que viu de manera similar el barri de la Barceloneta.
Tal com explica Martínez, el fet que la policia estigui “focalitzada en actes incívics”, ha provocat un increment de tràfic de drogues, robatoris amb violència, assetjament a dones o ocupacions per part “de delinqüents”. “No són famílies necessitades, sinó persones que utilitzen els immobles per guardar material robat o per amagar-se”, recalca el vicepresident de l’entitat veïnal, que paral·lelament creu que per començar a solucionar aquesta mena de problemes calen més mesures de prevenció. “Hauríem de comptar amb més servidors socials, sociòlegs o psicòlegs que recordessin a algunes persones que per aquest camí no s’ha d’anar”, conclou.
