Alerten que s’encareixen els lloguers comercials al Raval

La Laura Alfaro –nom fictici– conviu amb l’angoixa des que el propietari del local on es troba el seu restaurant li va dir fa tres mesos que volia apujar-li el preu del lloguer. La idea, diu, és que els 2.800 euros que ha pagat en els darrers cinc anys passin a ser 3.200. Les raons? Se li ha acabat el contracte i, tal com afegeix, el propietari considera que el local costa “realment” 3.500 euros. “Què puc fer davant d’això? O cedeixo a aquest xantatge o em quedo sense espai. És una injustícia”, lamenta Alfaro, qui alhora recorda que ara no és un bon moment per afrontar aquest increment. Com molts comerciants del Raval, encara pateix els efectes dels dos anys de pandèmia i els preus desorbitats de la llum, cada cop més a prop de semblar un privilegi.

El cas d’Alfaro és un exemple de la difícil realitat que viuen diversos establiments del barri. Tal com assegura el gerent de l’Eix Comercial del Raval, Jordi Bordas, vuit comerços associats han tancat en els darrers quatre mesos perquè no podien assumir l’augment de l’import del lloguer. Uns altres catorze, afirma, creuen que no els hi renovaran el contracte perquè els propietaris prefereixen llogar els espais a persones o empreses que paguin més. “Tenim un govern a l’Ajuntament d’esquerres que diu que ajuda el petit comerç, però no està fent res perquè els grans no es mengin el petit”, denuncia.

En aquest sentit, assenyala que hi ha un grup empresarial que s’ha quedat locals de negocis del Raval, que ja en té desenes, que ofereix als propietaris més diners dels que rebien dels anteriors comerciants. Un exemple, indica, és el cas d’un bar d’uns 60 metres quadrats del carrer Joaquim Costa. La competència deslleial que està patint és, segons afirma, força alarmant: “Des d’aquesta empresa van dir-li a la propietat: ‘No li renovis, que jo et pagaré al voltant de 4.000 euros’, quan fins ara pagava 2.500”. Ara, apunta, el propietari demana al bar una suma similar, mentre, des de l’eix comercial, esperen que a través d’una negociació l’augment no sigui “tan bèstia”.

Una situació “terrible”

La guerra de preus de la qual parla Bordas es palpa en preguntar a comerços del barri sobre l’estat dels lloguers. Hi ha treballadors que actuen amb recel i no volen parlar del tema perquè el seu cap no és a l’establiment. Des de la Llibreria el Racó del Col·leccionista, es refereixen a la situació general de “terrible”. I, per part seva, des de la cafeteria Lukumás reconeixen que el que veuen al seu voltant els fa dubtar si podran continuar quan se’ls acabi el contracte en un any. “Ens fa patir veure que hi ha negocis que tanquen pel creixement dels preus”, admeten amb preocupació.

En alguns casos, l’increment, subratlla Bordas, no és l’únic detonant de la fi de la vida dels establiments, sinó que s’hi suma no haver tingut durant la pandèmia gairebé ajudes de l’administració o haver de tornar deutes a familiars. “Tot això és un drama”, afegeix Bordas. D’altra banda, en el cas que l’augment del lloguer no acabi amb tancament, la realitat que hauran de viure aquests comerços serà més dura. Així ho pronostica Alfaro alertant que, si el propietari se surt amb la seva, tindrà menys marge de beneficis i, en conseqüència, haurà d’apujar els preus. “Això em farà perdre clients”, avisa.

Al Gòtic

Malauradament, aquesta realitat d’expulsar comerciants amb canvis als lloguers impossibles o difícils d’assumir, també està colpejant el barri Gòtic des d’abans de la pandèmia. Així ho lamenta la directora de Barna Centre, Isabel Rodríguez, qui assegura que fins i tot hi ha propietaris que prefereixen tenir locals buits abans de fixar l’import que li demanen els possibles llogaters.

Un cas alarmant és el de la barreteria més antiga de la ciutat: La Somrerería Mil, inaugurada el 1856 i situada al carrer Fontanella fa 105 anys. El seu final podria estar a prop. Tal com va alertar la seva propietària, Núria Arnau, a betevé, el contracte se li acaba el 2025 i li volen doblar el preu del lloguer demanant-li 16.000 euros.

Un altre cas és el de la Llibreria Sant Jordi, que s’acomiadarà del carrer Ferran, on es troba des del 1983. Tal com va explicar fa dos mesos a Línia Ciutat Vella el seu propietari, Josep Morales, en aquesta zona del cor de Barcelona només hi sobreviuen, en general, botigues de souvenirs i franquícies de bars o restaurants “enfocats als turistes”. Una fesomia comercial que evidencia com, per a moltes persones o empreses, no importa que la gent hagi de treballar o l’aportació que fan als barris, sinó fer negoci amb aquells que poden pagar més diners.