Jordi Arrese

Jordi Arrese, al centre, el dia de la seva presentació com a director tècnic de l’escola del CT Barcino. Foto: CTB

“Sé que és molt fort, però mai he vist la final gravada… Malgrat que em vindria de gust, ni m’ho plantejo. Són cinc hores i sempre estic fent coses!”, confessa l’extenistaJordi Arrese (Barcelona, 1964).

No parla d’una final qualsevol. Ho fa d’una d’olímpica, la dels Jocs de Barcelona 1992. Aquella plata és el seu gran èxit esportiu: “He seguit algun joc, com l’últim… Se me’n va una pilota per un dit, Marc Rosset en clava una altra a la línia…”.

Malgrat no figurar entre els favorits, Jordi Arrese confiava en el context (calor, terra batuda i jugar a casa) i en les seves possibilitats. Va decidir fer una pretemporada de quatre mesos i mig, i treballar amb un psicòleg en una època on no era gens habitual. “Fent visualitzacions em vaig adonar que quan jugava ni em fixava en el model de la raqueta. Joan Corominas em va ajudar a concentrar-me i focalitzar. Un camí que em va permetre millorar certs aspectes tècnics”, explica.

Per cert, l’extenista es va perdre la inauguració dels Jocs de Barcelona perquè estava jugant a Holanda la final del torneig de Hilversum. La derrota contra Karel Novacek li va fer mal, però l’objectiu era molt més ambiciós: “El meu preparador físic, Paco Seirul·lo, i jo, volíem que arribés a Barcelona ple de confiança i en un nivell òptim. L’aposta va ser perfecta”.

Fa 42 anys que Jordi Arrese és soci del Club Tennis Barcino. Hi fa molta vida: “Tinc els meus fills aquí. És el meu club de sempre. Hi jugo amb els veterans de pàdel”. Entre març i juny va ser el director tècnic de l’escola del Club Tennis Barcino. Ara ha fet una pausa en el càrrec. Hi va detectar aspectes comuns que calia millorar. El principal: les obertures, el grau de divergència dels costats d’un angle. Un aspecte “clau i on, en general, s’ha d’incidir molt més. Es tracta que les personetes de quatre o cinc anys comencin netes de defectes. Si la teva obertura és difícil, serà complicat que el teu cop sigui fluid”.

Més preparació

Confessa que li hagués agradat ser un tenista més complet, agressiu i amb més variacions de trajectòria i velocitat. “Ara juga i qui entrena té molta més preparació, les raquetes pesen menys i els materials són millors. Al joc prima molt la potència i el físic, i costa trobar joves amb la fortalesa mental de Novak Djokovic, Rafa Nadal o Roger Federer. Es té molta menys paciència i la manca de paciència et fa perdre tantes coses…”, conclou Jordi Arrese.