Eric Garcia, durant un entrenament. Foto: Nuri Marguí/Girona FC
“Quan ets tan jove i t’arriba tot tan de sobte, i més quan tornes a fitxar pel Barça, has d’assumir que tindràs partits millors i altres en què les coses no t’aniran tan bé, i també que els focus se centraran una mica en tu. Parlar amb persones de confiança t’ajuda a analitzar les coses amb pausa perquè, a vegades, al futbol es pot passar de 0 a 100 en un sospir i no cal anar als extrems. La pausa et convida a pensar què no has fet tan bé per intentar corregir-ho”, li confessa Eric Garcia (Martorell, 2001) a Gerard Romero en una profunda entrevista per a Jijantes.
El central martorellenc, cedit ara al Girona FC, el líder de la Lliga, va ser un dels jugadors més criticats per part de l’afició culer i la premsa, i, sobretot, a les xarxes socials, on hi ha més comentaris feridors i sovint anònims. Ningú pot controlar l’opinió de la resta, però sí, com continua fent Garcia, fer un treball interior i centrar-se en la seva millora i creixement.
“Un entorn sa”
Confessa que al principi l’afectaven “una mica més” els comentaris que rebia i que ara, amb el temps, la paciència i la sort de comptar amb un “entorn sa”, ho gestiona molt millor. Hàbil i respectuós amb les paraules, el central sap que viure és conviure amb les crítiques, i més en un club com el Barça.
“No puc valorar si s’ha estat injust amb mi o no, perquè tothom té el seu punt de vista i la seva opinió, i jo tinc la meva. Els meus entrenadors sempre m’han donat total confiança, i ara només penso que al Girona FC jugo i gaudeixo, que és el que necessitava”, amplia.
Un club més tranquil
Després de participar només 1413 minuts a la Lliga el curs passat, Garcia sentia que havia de créixer en un altre club més tranquil i, sobretot, on fos molt més protagonista. El primer cop que va xerrar amb Míchel [Miguel Ángel Sánchez], qui acabaria sent el seu entrenador aquesta temporada, hi va connectar de pressa.
“Els meus entrenadors sempre m’han donat total confiança”, diu el central martorellenc
Parlaven el mateix llenguatge i partien d’unes idees molt similars: “Em va demanar el que vaig fent durant la meva carrera. Aquest és un equip amb un estil de joc molt semblant al Barça o al Manchester City [on va aterrar l’estiu de 2017 i va jugar per a Pep Guardiola]. I per això l’adaptació ha estat una mica més fàcil”.
Plantilla endollada
Se’l nota, i ell mateix ho confirma, que és molt feliç en l’equip revelació de la Lliga, un Girona FC molt ben pensat per Quique Cárcel, el director esportiu, i pel mateix Míchel, i que té diferents recursos i alternatives, sense deixar de renunciar al seu estil. Garcia agraeix que el tècnic tingui endollada i motivada tota la plantilla i que, per tant, qui surti a la gespa ho faci fresc i amb confiança.
Més confiança
El martorellenc sempre ha jugat de central, excepte el curs passat quan ho va fer puntualment al mig del camp, i està disposat a fer-ho on vulgui l’entrenador. Mai té excusa de cap tipus. Míchel el retrata així: “L’Eric és un jugador molt important en la sortida de pilota. És ràpid, té molta intel·ligència tàctica i quan és l’últim defensor sap anticipar-se bé al que passarà. En aquest sentit, és top”.
Amb l’equip líder en solitari de la Lliga, amb 31 punts de 36 possibles (només ha cedit un empat contra la Real Sociedad, 1-1, i una derrota per 0-3 contra el Real Madrid), l’afició gironina somia amb uns objectius inimaginables fins ara. L’equip és el màxim golejador del campionat amb 29 gols i sap remuntar situacions adverses. L’última, el passat dissabte 4 de novembre contra el Club Atlético Osasuna (2-4). Garcia va tornar a l’onze inicial després de les molèsties que l’havien obligat a descansar.
El primer cop que Garcia va parlar amb Míchel hi va connectar de pressa; tenien idees similars
El central ha disputat 593 minuts repartits en set partits, tots com a titular, i el seu discurs, com els companys i el cos tècnic és d’orgull i prudència. “Hem de concentrar-nos en gaudir i deixar-nos-hi la pell com fins ara, sabent que tenim una plantilla molt bona, excel·lent, i sense oblidar-nos d’on venim. Això és el més important”, adverteix.
Míchel, però, ja es permet anar més enllà: “No estem a la Lliga del Barça, Real Madrid o Atlético de Madrid, però lluitarem per estar a la Lliga dels qui venen darrere seu. Somio a poder estar al territori de la Real Sociedad, de l’Athletic de Bilbao, del Rayo… Ara sí que somio amb aquesta Lliga. L’objectiu de la permanència és a prop i, sense deixar de pensar en aquest objectiu, hi ha l’opció de fer un pas més”. I el martorellenc és un dels grans responsables d’aquesta proesa. És un Garcia amb més confiança i que sap que la pausa és una gran aliada.
Sap que un cop finalitzi la temporada tornarà al Barça, però, de moment, no vol pensar si s’hi quedarà o quin serà el seu futur. El present el sedueix i el motiva. El Girona FC protagonitza articles arreu del món, acumula elogis i és un dels equips que millor juga. El joc és una prioritat per a Míchel i per a Garcia, que sempre han entès que el com és fonamental, que veuen i defensen que el futbol és també art i sentit de pertinença, bellesa i compromís.
El nou Garcia somia a fer història amb el Girona FC mentre creix i fa créixer el club.
