Tati Torres, entrenadora del CFS Eixample. Foto: Toño de la Parra
Tati Torres (Berga, 1990) està, literalment, enamorada de com sona i què significa la paraula confiança. “M’encanta que les meves jugadores vegin que tinc una confiança cega en elles, a vegades superior a la seva, i que assumeixin que el procés no és maco perquè és real. No tot està fet”, enraona l’entrenadora del CFS Eixample.
Torres confia en el creixement de cada una de les peces del grup i en moltes ocasions intenta i intentarà que “ho passin malament als entrenaments”. “El camí sempre és dur. El final sí que és molt bonic”, defensa la tècnica de l’equip que, a falta d’una jornada, la dotzena, amb la visita a l’AECS l’Hospitalet el pròxim dissabte 17 de desembre, és qui, juntament amb l’AE Les Corts-UBAE, suma més punts (66 dels 87 possibles) en lliga regular al grup 2 de la Segona Divisió femenina de futbol sala. Les cortsenques viatgen a Zaragoza, també dissabte, per jugar contra l’FSF César Augusta. 65 n’acumula el CFS Castellón i 64, el CN Caldes.
“Un equip necessita temps per conèixer-se i créixer com a grup”, defensa Tati Torres
El 2022 està sent excel·lent per a un CFS Eixample que a la lliga regular ha disputat 30 partits, n’ha guanyat 22 i ha cedit tres empats (tots aquest curs, per 1-1 contra l’AE Les Corts-UBAE i el CN Caldes, i 3-3 davant l’Esportiu Rubí FS), i cinc derrotes. El primer matx, una victòria per 4-2 contra l’FSF César Augusta el passat 8 de gener, no el comptem per a les dades estadístiques perquè era la cita pendent de la 12a jornada del curs passat, disputada el 18 de desembre de 2021.
No hi ha cap equip que defensi millor que l’eixamplenc, amb tan sols 33 gols rebuts i una mitjana d’1,14 per matx. Són cinc dianes menys que el CFS Castellón i set que el CN Caldes. De fet, el conjunt de Tati Torres ha mantingut la seva porteria a zero en 12 partits.
La fiabilitat del grup no és només a darrere, ja que també té una excel·lent punteria a davant: acumula 109 gols (3,76 per matx), una xifra que tan sols milloren el CFS Castellón (110), campió de la fase regular de la temporada passada, i l’AE Les Corts-UBAE (118). Un equilibri que respon a la filosofia de Torres: “Un equip necessita temps per conèixer-se i fer-se com a grup”.
La seva idea és sempre anar de menys a més, com es va veure a la segona volta del curs passat, en què va sumar 42 punts, una xifra només superada pel CFS Castellón (49), l’equip que li va impedir jugant uns merescuts play-offs d’ascens a Primera Divisió derrotant-lo a l’última jornada.
El CFS Eixample va començar aquest curs amb tres empats en les cinc primeres jornades, i després ha vençut en cinc de les sis següents cites. Només ha perdut contra l’AE Penya Esplugues (3-1), el gran candidat a l’ascens i que ve de Primera Divisió.
Defensa que un estil de joc pot funcionar en determinants equips i no en altres perquè les jugadores no són les mateixes. “Has d’acompanyar-les en el procés i que les teves propostes i mirades s’adaptin a elles. Les veritables protagonistes del futbol sala són les esportistes. Ningú més”, reflexiona la tècnica berguedana.
Els entrenadors i les entrenadores “som eines perquè les jugadores creixin i evolucionin”. “Que creguin o no en tu dependrà de moltíssims factors. Si treballes per objectius, és més fàcil que el teu missatge sigui creïble perquè segurament es transformi en fets. Però no passarà sempre perquè, per sort o per desgràcia, les persones que dirigim un equip no tenim una vareta màgica”, conclou Torres.
