Un 4% de les dones pateixen agressions masclistes a la metròpoli de Barcelona. Foto: Laura Guerrero/PEMB
Barcelona ha fet un pas més per combatre la violència masclista. Divendres passat es va posar en marxa un nou punt lila a l’estació de metro de Marina que estarà en funcionament les nits de divendres, de deu de la nit a dues de la matinada, i les de dissabte, de dos quarts de dotze a dos quarts de quatre. Aquesta iniciativa, que estarà en fase de prova pilot, acabarà el març vinent. Segons indiquen des del consistori barceloní, aquest punt lila, que ha estat impulsat pel Districte de Sant Martí, “comptarà amb quatre professionals, dos dels quals faran tasques d’itinerància per la zona del Triangle Lúdic”. Així, els treballadors de l’Ajuntament s’encarregaran “d’informar, sensibilitzar, prevenir i atendre les actituds masclistes i comportaments sexistes” que es produeixen en una de les zones de festa més famoses de la ciutat.
Aquesta acció és una de les moltes que s’estan duent a terme a la metròpoli per erradicar les actituds sexistes que s’hi produeixen. En aquest sentit, Victoria Ontiveros García, de la Fundación Descúbreme, i Maria Cortada, del gabinet tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), alerten en un article publicat al web d’aquest darrer organisme que encara avui dia les dones “veuen vulnerat el seu dret a la ciutat”.
El dret a la seguretat
D’exemples d’aquesta vulneració n’hi ha molts, i en el camp de la seguretat és on se’n poden trobar més. Dades de l’Institut Metròpoli indiquen que el 14,7% de les dones de l’àrea metropolitana barcelonina han patit algun fet relacionat amb la seguretat personal. Així mateix, més del 4% de les dones han estat víctimes d’una agressió física o d’un intent d’agressió, intimidació o amenaça. A tot això cal sumar-hi la sensació d’inseguretat que viuen elles en alguns indrets de la metròpoli on passa poca gent o hi ha manca de llum.
“Perquè les dones se sentin segures han de percebre que l’entorn en el qual estan és un espai concorregut on poden ser vistes i veure-hi, i ser sentides i sentir altres persones”, afirmen des del col·lectiu d’urbanisme feminista Punt 6. “Això implica fomentar una comunitat articulada –sigui amb comerços o altres equipaments–, on les dones tinguin facilitats per demanar ajuda en cas de sentir-se insegures”, expliquen per afegir que “els ambients amb molt turisme o festa, tot i que són molt concorreguts, no sempre són espais segurs”.
En aquest marc, en els darrers temps, a més dels ja esmentats punts liles, han sorgit les anomenades marxes exploratòries, en les quals grups de dones recorren els seus municipis de nit per conèixer els emplaçaments que generen por.
El dret a la mobilitat
Un altre dels àmbits on sovint les dones veuen els seus drets vulnerats és la mobilitat. Diversos estudis de l’Institut Metròpoli expliquen que elles fan trajectes més curts i a peu. Mentre que gairebé el 20% dels viatges dels homes són de més de 30 minuts, en el cas de les dones aquesta xifra se situa en el 17%. “La mobilitat es dissenya per fer arribar els homes blancs de mitjana edat a les seves feines”, lamenten des de Punt 6.
Per altra banda, la mobilitat en vehicle no sempre genera seguretat en les dones. Així, els homes se salten amb més assiduïtat les normes de mobilitat.
A més, aquesta inseguretat s’expressa en la mobilitat sostenible. Elles van menys en bicicleta que ells, i des de Punt 6 afirmen que això té a veure amb diferents fenòmens, entre els quals destaquen “la manca de carrils segregats del trànsit i de carrils tranquils, i l’impacte de la contaminació en la salut”. Una de cada tres dones diu que té por de l’assetjament i de patir un atropellament.
El dret a la representació
Finalment, hi ha un altre greuge que les dones viuen a totes les ciutats metropolitanes: la manca de representació en el nomenclàtor. Segons dades de l’Institut Català de les Dones, el nombre de carrers dedicats a elles, tot i que ha augmentat en els darrers temps, encara és molt menor que els dedicats als homes. A la metròpoli hi ha 1.685 carrers dedicats a dones, que representen el 4,9% dels carrers de tota la regió. En canvi, hi ha un 28% de carrers amb noms d’homes.
Solucions
Són molts els camps que fan de la metròpoli un espai desigual. En aquest sentit, des del PEMB assenyalen que la resposta per millorar la situació de la meitat de la població és “a tot arreu i en tota política”. “Tal com sembla demostrar l’evidència empírica, un enfocament integrat que advoqui per la transversalització de gènere en totes les mesures i polítiques existents té més impacte transformador i sostenible, ja que d’aquesta forma s’incideix en els procediments institucionals i la cultura política de forma permanent i integrada”, afirmen des de l’organisme.
Això, en altres paraules, significa “introduir la perspectiva de gènere a la planificació estratègica” per “identificar i fer front a les desigualtats de gènere de forma més estesa en àmbits tan rellevants com l’accés a l’habitatge, l’erradicació de la pobresa, la reconstrucció de vincles comunitaris, la mobilitat i els sistemes de transport públic, la seguretat o la participació ciutadana, entre d’altres”, sentencien.
