I després de les marxes per detectar els punts de les ciutats insegurs per a les dones, què?

Les ciutats o els transports públics poden ser un lloc hostil per a les dones. Als indrets on no hi ha prou llum o no hi ha altres persones, moltes se senten insegures. És per aquest motiu que en els darrers anys s’han fet freqüents les anomenades marxes exploratòries, en les quals grups de dones recorren els seus municipis de nit per conèixer els emplaçaments que generen por. “Des del 2017 hem impulsat 100 marxes”, explica la Blanca Valdivia, del col·lectiu d’urbanisme feminista Punt 6. “N’hem fet a tot el territori, no només a les ciutats”, afegeix.

Malgrat això, les marxes exploratòries són només l’inici. Què cal fer un cop identificats els punts que generen por?

El que dona seguretat a les dones

Més policia, més càmeres de videovigilància, més càstigs per als agressors… Aquestes mesures, que sovint sonen com a solucions per acabar amb la inseguretat que viuen les dones al carrer o al transport públic, no són gaire efectives. “Les càmeres són una mesura punitivista que no millora la seguretat, perquè les agressions no es deixaran de cometre”, afirma Valdivia. “Cal fugir dels estereotips i incorporar la perspectiva mediambiental, racial o viària a la seguretat”, afegeix.

És per aquest motiu que des de Punt 6 plantegen un model basat en els principis de seguretat impulsats per Mont-real, una ciutat pionera en aquest àmbit.

Perquè les dones se sentin segures han de percebre que l’entorn en el qual estan és un espai concorregut on poden ser vistes i veure, i ser sentides i sentir altres persones. Això implica fomentar una comunitat articulada –sigui amb comerços o altres equipaments–, on les dones tinguin facilitats per demanar ajuda en cas de sentir-se insegures. “Els ambients amb molt turisme o festa, tot i que són molt concorreguts, no sempre són espais segurs”, explica Valdivia.

A més, la seguretat també es produeix quan una zona està ben senyalitzada i les dones saben on són, i té elements pensats per a elles.

Mesures concretes

Són molts els exemples de com l’urbanisme es transforma per aconseguir ciutats més segures. Des de l’any 2019, l’Ajuntament de Barcelona està intentant fer dels polígons industrials llocs que les dones puguin viure. Així, s’ha elaborat una anàlisi a través de diverses marxes exploratòries sobre els polígons de Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, la Verneda Industrial i Montsolís. Entre les nombroses propostes que el consistori aplicarà hi ha la millora de l’accessibilitat i dels passos de vianants, la introducció d’espais per seure, la creació de murals feministes, la reducció de l’aïllament entre el teixit urbà i els polígons, el foment de punts d’activitats més relacionats amb l’ús comercial i d’oci per generar més seguretat durant la nit o la millora de la il·luminació.

Aquest darrer aspecte és primordial a l’hora d’incrementar la percepció de seguretat de les dones. El passat mes de juny, per exemple, la regidora d’Urbanisme de Cerdanyola, Eulàlia Mimó, anunciava que estava en marxa la reurbanització del pont que uneix aquest municipi amb el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la millora de la il·luminació de la ciutat amb fanals led. Les accions arribaven després de diverses marxes exploratòries.

Però no totes les mesures passen per grans reurbanitzacions i despeses. Des de Punt 6 expliquen que en el seu assessorament a diverses empreses de transports metropolitans van proposar un canvi senzill i efectiu que, si s’apliqués, donaria força seguretat a les dones quan viatgen de nit en metro. “A les estacions molt soterrades, com la del Coll, i quan hi ha molt poca freqüència de trens, estaria bé posar pantalles amb el temps que queda perquè arribi el següent tren, no només a l’andana, sinó a l’exterior”, diu Valdivia. Amb aquesta mesura, s’evitaria que les dones passessin temps soles a l’andana, un dels llocs on més por viuen.

El millor antídot

Amb tot, per a Punt 6, la manera més efectiva de millorar la percepció de seguretat passa per la comunitat. És aquí on s’inscriu el projecte que va presentar la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) l’any passat. Totes som punts liles es va posar en marxa al Besòs i el Maresme i ara ha arribat al barri de Sant Antoni. Aquesta iniciativa té com a objectiu “constituir al barri una xarxa de punts liles, tant diürns com nocturns, en comerços, establiments i entitats” als quals puguin anar les dones quan se sentin insegures.