Per què les dones van menys en bicicleta?

Entre setmana, cada dia es fan 9,7 milions de desplaçaments a l’àrea metropolitana de Barcelona. D’aquests, gairebé la meitat són a peu, un de cada cinc en transport públic i un de cada quatre en vehicle privat. Els viatges que es fan en bicicleta, tot i que és un mitjà de transport en alça, són pocs. Concretament, 205.892 desplaçaments en dia feiner, que representen el 2,1% de la mobilitat metropolitana.

En un moment d’emergència climàtica com el que vivim, les ciutats tenen un paper destacat en la reducció de les emissions de gasos contaminants, i segons afirmen des de l’Institut Metròpoli –antic IERMB–, la bicicleta és un aliat per “poder fer una transició cap a una mobilitat més sostenible i saludable”.

El problema de tot plegat és que els desplaçaments que es fan amb aquest mitjà de transport no són tots iguals. De fet, com l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) reconeix, hi ha moltes menys dones ciclistes que homes. “És important trobar mecanismes que redueixin les barreres que frenen les dones a utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport”, assenyala l’institut.

Radiografia d’un ciclista

Com és el retrat d’algú que va en bici? Es tracta d’un home d’entre 30 i 64 anys que es mou pedalant per anar a la feina. Alhora, acostuma a utilitzar una bici pròpia, ja que només el 25% dels desplaçaments d’aquesta mena es fan amb bicicletes públiques.

Les dones fan servir molt poc aquesta mena de transport: de cada quatre ciclistes a la metròpoli, tres són homes. Elles, per contra, prefereixen anar a peu i fer recorreguts més curts. “Les dones tenen una mobilitat de més proximitat”, afirma l’enquesta per afegir que elles tenen “una proporció de desplaçaments intramunicipals més gran que els homes”.

Els motius

L’Eva es mou en bicicleta des de fa 20 anys. “En aquest temps ha canviat molt la gent que va en bici, cada cop n’hi ha més i també hi ha més carrils”, afirma.

Viu al barri del Carmel de Barcelona i té una bicicleta elèctrica que utilitza, segons diu, per a tot. “Per portar el meu fill a l’escola, per anar a comprar o per anar a treballar”, enumera. “És molt més agradable anar en bici que en transport públic o en moto. A més, està comprovat que és més ràpid, barat i ecològic”, afegeix.

Tanmateix, reconeix que no sempre és fàcil circular en bicicleta per Barcelona. “Hi ha odi cap a les bicicletes per part de molts ciutadans que van en cotxe”, considera. Segons relata, són constants els insults dels conductors d’automòbil, per exemple, si va per un carril de 30 kilòmetres a la velocitat permesa. “Circules tal com diu l’ordenança i toquen la botzina”, afirma. Alhora, també lamenta que hi ha conductors que utilitzen els carrils bici com a part del seu espai de circulació. “Et trobes molts repartidors de paquets que hi aparquen, i això és un problema”, critica.

A grans trets, són els mateixos riscos que identifica l’enquesta Dones i persones no binàries en bici 2021 elaborada pel col·lectiu Punt 6. Aquesta investigació dona les claus per les quals les dones es mouen menys en bicicleta que els homes. “Quan es pregunta per les dificultats, més del 60% de les ciclistes identifiquen la manca de carrils segregats del trànsit i de carrils tranquils, i el 46% remarquen l’impacte de la contaminació en la seva salut”, afirma la investigació. A més, una de cada tres dones diu que té por de l’assetjament i de patir un atropellament.

A tot això cal sumar-hi un altre fet. Segons l’associació en defensa de la conciliació Yo No Renuncio, les dones amb criatures dediquen diàriament quasi una hora i mitja a portar els seus fills a l’escola o a les activitats extraescolars. En aquest sentit, n’hi ha moltes que consideren difícil compaginar la mobilitat dels seus fills amb la bicicleta. “El 52% confirmen no sentir-se segures si l’infant que acompanyen va amb la seva bici de manera autònoma”, explica la investigació de Punt 6. “Només el 7% de les ciclistes que acompanyen infants asseguren que la xarxa ciclista de Barcelona permet circular de manera segura”, conclou.