“La societat està normalitzant tenir criatures amb quaranta anys”

L’edat mitjana per ser mare ha augmentat de forma notable a Catalunya en els darrers vint anys. Si l’any 2000 les dones que volien ser mares tenien el seu primer fill als 29,4 anys, actualment aquesta xifra se situa en els 31,6 anys. De la mateixa manera, segons dades de la Diputació de Barcelona, aquesta tendència encara és més acusada a la demarcació. “L’edat mitjana de maternitat continua pujant i se situa ara en els 32,3 anys, 1,5 anys més que dues dècades enrere”, expliquen.

En termes generals, aquesta evolució és la mateixa que s’ha produït a la resta de l’estat espanyol. Per la seva banda, a la Unió Europea, tot i que la tendència va a l’alça, l’edat per ser mare se situa en els 29,7 anys. El 2013 estava en els 28,8.

En aquest sentit, segons la Diputació de Barcelona, són cada vegada més freqüents les dones que tenen criatures amb 40 anys. “Les mares de 40 anys o més ja suposen l’11% del total de naixements a la província de Barcelona, el doble que fa 10 anys, quan suposaven el 5,4%”, diuen des de l’organisme. “L’any 2021, les dones de 30 a 34 anys van representar el 33,9% de les que van tenir fills, i les dones de 35 a 39 anys, el 28,3%”, afegeixen. Deu anys enrere, les dones de 30 a 34 anys representaven el 38%, i les de 35 a 39 anys, el 25%.

Ser mare als 40

La Mariona va tenir el seu primer fill amb 33 anys i el seu tercer als 41 anys. Explica que entre un part i l’altre les coses van ser força diferents. “Al darrer part tenia més experiència, ja sabia cap a on anava i em sentia molt més preparada per parir”, afirma.

No obstant això, considera que, pel que fa als preparatius del part, el seu primer embaràs i el seu darrer van ser similars. L’única cosa que realment va canviar va tenir a veure amb la prova per determinar si la criatura tenia una alteració cromosòmica. L’edat de les mares condiciona els resultats de risc de les proves que es fan per determinar aquesta mena de malalties. Així, ja de sortida, les dones de 40 anys tenen més riscos de tenir, per exemple, un fill amb síndrome de Down. “Vaig fer-me una prova addicional per mirar l’ADN a la sanitat privada, perquè per protocol no es fa a la pública, i per tant la vaig haver de pagar”, diu. “No hauria renunciat a tenir la criatura, però no volia tenir la sorpresa just en el moment del part”, afirma.

Quan la Mariona parla del fet de tenir un fill amb 40 anys respon amb claredat. En el seu cas, estava relacionat amb la carrera professional com a docent a la universitat. “En una professió com aquesta, la majoria de les dones tenen els fills tard, perquè tenir-los abans talla en sec la teva trajectòria laboral”, considera. “Amb 40 anys, professionalment havia arribat on volia”, afegeix.

És per tot això que no recorda haver sentit comentaris estigmatitzadors de cap mena pel fet de tenir un fill als 40. “Al meu entorn, tenir els fills tard és d’allò més normal i, de fet, quan jo vaig tenir el primer amb 33 anys era la que els tenia més d’hora”, assegura.

Per la seva banda, l’Elena ha tingut la seva criatura als 39 anys mitjançant reproducció assistida. “Des de fa molts anys sabia que volia ser mare i em vaig acabar decidint, tenint en compte l’edat”, explica. “Vaig començar el procés amb 38 anys i em vaig quedar embarassada amb 39”, afegeix. Segons diu, l’única cosa que canvia de tenir una criatura a una edat o a una altra és “el tema físic a l’hora de buscar l’embaràs”, però ella se sentia “amb forces i alegria” per engegar un procés que sempre va fer a la sanitat pública.

“El primer que em va preguntar el ginecòleg quan em volia quedar embarassada va ser quants anys tenia”, recorda. Aleshores li va mostrar les estadístiques de quines possibilitats tenen les dones de la franja de 38 a 40 anys de quedar-se embarassades.

Així mateix, l’Elena diu que no ha viscut cap mena d’estigmatització pel fet tenir els fills vora la quarantena. “La societat ho està normalitzant”, explica ara que ja fa uns mesos que va tenir la seva filla.

Els motius

Per què les dones tenen menys fills i els tenen en edats més tardanes? Si des de principis del segle XXI fins a l’any 2008 l’edat per ser mare es va mantenir al voltant dels 29 anys a Catalunya, amb l’arribada de la crisi econòmica aquesta xifra ha anat augmentant sense aturador.

Segons la diputada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona Gemma Tarafa, les causes més freqüents són de caràcter socioeconòmic. “La precarietat laboral –especialment greu en el cas de les dones–, els sous baixos, la dificultat per accedir a un habitatge i la inestabilitat que genera tota aquesta angoixa social poden estar incidint negativament a l’hora de prendre una decisió com quedar-se embarassada”, apunta Tarafa.

“Aquesta nova realitat genera un gran repte per a les administracions que tenim la competència dels serveis de salut pública: hem de saber dotar-nos de recursos més especialitzats, ja que els recursos i els serveis que requereixen les dones que són mares a partir dels 40 no són els mateixos que la població femenina més jove”, adverteix la diputada.