Tot i ser dels carrers amb més soroll de Barcelona, el d’Aragó no nota tant les variacions de preu. Foto: Línia
Que sigui espaiós, que estigui en una zona amb comerços i serveis, que tingui llum, que tingui vistes, que compti amb electrodomèstics i mobles, que sigui eficient des d’un punt de vista energètic… Hi ha variables evidents que determinen el preu d’un pis. No obstant això, també n’hi ha d’altres que no ho són tant. Els economistes Marianna Magagnoli i Filippo Tassinari, en un recent article que han publicat a la revista 5cèntims, posen sobre la taula la variable del soroll a l’hora de determinar el preu d’un immoble. Les seves conclusions apunten que, quan augmenten els decibels, baixa el preu del pis.
Preu i soroll
“El soroll té un impacte negatiu en els preus de l’habitatge”, assenyalen els investigadors. A zones com l’Eixample, els immobles que tenen més soroll, concretament una exposició de cinc decibels més, valen un 1,5% menys al metre quadrat en el cas dels de compravenda. “Això equival a una reducció de 4.000 euros per un pis de mida mitjana d’aquesta zona”, afirmen els economistes. En el cas dels lloguers, la caiguda és del 0,8%, 20 euros menys al mes.
Amb tot, els investigadors reconeixen que calen més estudis per determinar l’impacte del soroll en el preu dels pisos. De fet, el seu estudi demostra que el soroll fa baixar el preu dels pisos només a l’Eixample, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. A la resta de districtes aquestes variacions no són tan apreciables, i en el cas de Ciutat Vella, sorprenentment el preu del pis augmenta com més sorollós és.
Així mateix, hi ha excepcions com el Passeig de Gràcia o Aragó, dos carrers sorollosos i cars. “Tot i ser de les zones més sorolloses i amb més trànsit de la ciutat –pel carrer Aragó circulen més de 60.000 vehicles al dia–, són un punt central de la xarxa de carrers de Barcelona i de connexió amb els afores de la ciutat”, afirmen Magagnoli i Tassinari. Aquests condicionants fan que el soroll no afecti el preu dels seus immobles.
Ciutats sorolloses
Més enllà del preu dels pisos, el soroll té un efecte negatiu per a la salut evident. Una exposició superior a 55 decibels, assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS), provoca estrès, mal de cap, trastorns del son, afecta el pes dels infants en néixer, pot produir hipertensió arterial i, fins i tot, augmentar el risc de tenir un ictus o diabetis.
Malauradament, l’exposició al soroll no és una raresa a Europa. Tal com expliquen els dos investigadors, com a mínim el 20% de la població de la Unió Europea viu en zones on se superen els 55 decibels.
En el cas de la capital catalana, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el 57% dels residents estan exposats a nivells de soroll elevats, i el 27% a sorolls que superen els 65 decibels. Així mateix, segons recullen els investigadors citant l’ASPB, “el soroll del trànsit és responsable de 300 nous casos anuals de malalties cardiovasculars” i també està al darrere de les afectacions psicològiques i socials que pateixen “210.000 persones”, així com de l’insomni que viuen “60.000 persones”.
Segons dades de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), de cada 10 ciutadans de la capital catalana, més de vuit estan afectats per uns nivells d’exposició al soroll del trànsit nocius, i de cada 100, més de 16 estan molt molestos per culpa d’aquest inconvenient.
En altres ciutats de la regió els índexs de soroll són similars. A Santa Coloma, per exemple, el 88% de la població està afectada pel soroll i el 18% el viu com una cosa molt molesta. A Mataró també se superen els nivells registrats a Barcelona (86% i 18%).
A la resta de ciutats metropolitanes la situació és una mica millor. La llista dels municipis més sorollosos de la regió la conformen, per ordre de més a menys soroll, Cornellà, on el 80% de la ciutadania hi està exposada, el Prat (77%), l’Hospitalet (75%), Mollet (72%), Badalona (72%), Granollers (69%), Castelldefels (67%), Esplugues (66%), Sant Boi (65%), Viladecans (65%), Cerdanyola (64%) i Sant Cugat (59%). En total, a aquestes ciutats hi ha una vintena de morts anuals prematures per soroll, que se sumen a les 47 de Barcelona.
