A Barcelona, més de 8 de cada 10 habitants estan exposats al soroll dels vehicles. Foto: Josep Ramon Torné/ACN
És com una remor constant que només s’atura de vegades a les nits. Com el brunzit de milions d’insectes. Les persones que viuen a les ciutats estan constantment exposades al soroll del trànsit –sobretot– i a altres situacions de molèsties acústiques, com obres o avions.
En Carles, per exemple, viu al cor de l’Eixample barceloní, a prop de la Sagrada Família. “Sempre hi ha edificis en obres i és força molest”, diu. “Si no és per una obra, és per una altra”, afegeix. Alhora, aquest veí de Barcelona fa més d’un any que sent les obres que l’Ajuntament està fent a la Diagonal per renovar el col·lector d’aigües que passa per sota terra. A més, en un futur pròxim viurà les noves obres que es faran per fer passar el tramvia per aquesta avinguda. Quan tot això acabi, continuarà vivint en un carrer sorollós.
La seva és una situació de mala sort clara. La tempesta perfecta. De totes maneres, molta població de Barcelona viu casos semblants. Segons dades de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), de cada 10 ciutadans de la capital catalana, més de vuit estan afectats per uns nivells d’exposició al soroll del trànsit nocius per a la salut, i de cada 100, més de 16 estan molt molestos per culpa d’aquest inconvenient. Així mateix, cada any es produeixen 47 morts a la ciutat per soroll vinculades a la cardiopatia coronària o a la isquèmia.
A la resta de la metròpoli
En altres ciutats de la rodalia de Barcelona els índexs de soroll no són gaire diferents. A Santa Coloma, per exemple, el 88% de la població està afectada pel soroll i el 18% el viu com una cosa molt molesta. A Mataró també se superen els nivells registrats a Barcelona (86% i 18%).
A la resta de ciutats metropolitanes la situació és una mica millor que a la capital catalana, però encara preocupant. La llista de les ciutats més sorolloses de la regió metropolitana la conformen, per ordre de més a menys sorolloses, Cornellà, on el 80% de la ciutadania hi està exposada, el Prat (77%), l’Hospitalet (75%), Mollet (72%), Badalona (72%), Granollers (69%), Castelldefels (67%), Esplugues (66%), Sant Boi (65%), Viladecans (65%), Cerdanyola (64%) i Sant Cugat (59%). En total, a aquestes ciutats hi ha una vintena de morts anuals prematures per soroll, que se sumen a les 47 de Barcelona.
Per altra banda, les dades que les ciutats metropolitanes registren són molt elevades si les comparem amb els indrets menys sorollosos d’Europa. A la ciutat noruega de Kristiansand i a Porto, només vuit de cada 100 persones estan exposades a nivells de soroll nocius. La metròpoli barcelonina també és lluny d’alguns llocs de l’Estat espanyol com Elx (29%), Cartagena (37%) o Madrid (43%).
Quins són els riscos per a la salut?
Malgrat que puguem pensar que el soroll no és res més que una molèstia, el cert és que va associat a nombroses malalties. Segons relaten des de l’ISGlobal, el generat pels cotxes pot produir “alteracions de la son, malalties cardiovasculars i metabòliques, efectes adversos en néixer i deteriorament cognitiu, així com salut mental i benestar pobres”.
Alhora, l’institut assenyala que viure en un entorn on hi ha soroll de manera perllongada “pot provocar una reacció d’estrès sostingut, que dona lloc a l’alliberament d’hormones de l’estrès, a l’augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i a la vasoconstricció, la qual cosa pot acabar donant lloc a malalties cròniques, com les cardiovasculars, o a trastorns de depressió i ansietat”.
Altres organitzacions com la Sociedad Española de Otorrinolaringología afirmen que els sorolls de la ciutat poden produir “pèrdua auditiva a conseqüència de l’exposició a sons d’alta intensitat”.
