Foto històrica de la productora Balet i Blay al barri del Coll de Barcelona. Foto: Grup d’Estudis Històrics Coll-Vallcarca
“Aquells que no coneixen el seu passat estan condemnats a repetir-lo”. Aquesta frase va ser escrita pel filòsof madrileny George Santayana. La sentència apareix al seu llibre La razón en el sentido común que es va publicar entre l’any 1905 i 1906, molt abans que Europa visqués un dels períodes més foscos de la seva història, un d’aquells moments que la societat ha de mirar de no oblidar.
Com podem recordar el passat? L’arquitectura és una de les eines més efectives per tenir present allò que deixem enrere. “A partir de certs símbols que resisteixen en l’arquitectura popular la memòria s’activa, i reconeixem un passat que ens ajuda a comprendre i ennoblir el present”, afirma l’investigador en història de l’art de la Universitat de Granada, Justo Romero.
En aquest sentit, a la regió metropolitana no sembla que sempre es faci cas d’aquests advertiments. Un cas recent demostra que el patrimoni sovint està en risc. Es tracta de l’antic edifici de la productora cinematogràfica Balet i Blay ubicat al barri del Coll, a Barcelona. Segons explica Josep Callejón, dibuixant i membre del Grup d’Estudis Històrics Coll-Vallcarca, l’edifici pertany al “patrimoni industrial i artístic del barri, ja que allà s’hi va produir la primera pel·lícula animada en color de tota Europa”. Garbancito de la Mancha, es deia el film, i hi van participar 150 dibuixants l’any 1945.
“L’Ajuntament mai s’ha pres seriosament la preservació d’aquest edifici, que ha quedat fora del programa de protecció de patrimoni del consistori”, assenyala Callejón. Actualment els propietaris tenen permís per tirar a terra l’immoble i algunes veus del moviment veïnal s’hi oposen.
Aquest tipus de situacions són freqüents en la geografia metropolitana. A Badalona, per exemple, s’està vivint una lluita per conservar l’antiga fàbrica de la Mobba, coneguda com la fàbrica dels artistes. El debat sobre el futur de l’edifici històric fa anys que cueja, però ara és més viu que mai.
Diversos col·lectius i partits polítics estan pressionant l’Ajuntament perquè faci marxa enrere en el seu pla d’enderrocament. Tal com va informar el diari Línia la setmana passada, l’última proposta implica declarar l’edifici com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), però sobre la taula hi ha altres solucions com rehabilitar la Mobba.
Així mateix, no tothom vol la fàbrica dempeus, ja que alguns veïns dels voltants de l’immoble pressionen el govern municipal perquè faci efectiu l’enderrocament i estan recollint firmes per poder assolir aquesta fita.
ENDERROC CONSUMAT
Les històries de béns immobles històrics enderrocats són constants a la regió metropolitana. Fa poc més d’un mes, Granollers deia adeu a l’última fàbrica tèxtil del centre de la ciutat. Amb més d’un segle d’història, l’antiga fàbrica La Vissa va quedar reduïda a runa sense que ningú hi oposés resistència.
És el mateix destí que va tenir l’edifici del Tabaran, a Mollet del Vallès, que va ser enderrocat l’any 2019 tot i l’oposició dels partits d’esquerra del municipi vallesà. Segons aquestes formacions, “la manca d’inversió i la deixadesa” del consistori van ser els elements que van causar l’enderroc de l’edifici històric, que anys enrere havia estat l’emplaçament d’un teatre.
I la llista podria ser inacabable: la Casa noucentista del Director a Cornellà, la històrica casa del carrer Muns cantonada amb Comerç del barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet, l’antiga fàbrica Lefa a Mollet del Vallès… Si aquells que no coneixen el seu passat estan condemnats a repetir-lo, com podrem conèixer el nostre passat si en favor de la modernitat sovint queda oblidat sota capes i capes de runa?
