Un dels espais de la fàbrica de la Mobba després (esquerra) i abans (dreta) del trasllat dels artistes per l’imminent enderroc de l’edifici. Fotos: ACN i A.R.
L’enderroc de l’antiga fàbrica de la Mobba s’ha convertit en els últims mesos en un assumpte de ciutat a Badalona. Amb l’amenaça de demolició planant sobre l’edifici, diversos col·lectius i grups polítics s’han posicionat per pressionar l’executiu encapçalat per Xavier García Albiol i així obligar-lo a fer marxa enrere per valorar una opció alternativa per a la construcció de la nova plaça pública contemplada en aquests terrenys que no impliqui la pèrdua del llegat industrial i artístic de l’espai.
L’última proposta que s’ha posat sobre la taula ha estat la petició per declarar part de les instal·lacions com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), un tràmit que obliga el consistori a emetre un informe al respecte abans de poder avançar amb el procés de licitació de les obres d’enderroc, que es va reactivar fa unes setmanes després de prop de dos anys aturat. Aquesta demanda presentada pel Grup de Treball sobre la Mobba –una plataforma integrada per veïns i professionals de diversos àmbits– es basa en un informe tècnic signat per sis arquitectes que avala la preservació d’una part de l’edifici de l’antiga fàbrica de bàscules.
Segons recull aquest document, la Mobba és un dels pocs testimonis de la Badalona industrial de mitjans del segle XX i representa una de les grans marques que ha projectat la ciutat al món. L’edifici, construït el 1962, va ser obra del reputat arquitecte Agustí Borrell, autor també de la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que va inspirar-se en aquest cas en un estil “racionalista tardà” i en el moviment de la “nova modernitat constructiva” de tipus industrial. Sobre l’estructura tant interna com externa de la fàbrica, l’informe destaca sobretot la seva senzillesa geomètrica, amb un espai de pilars sòlids que permeten fer-hi moltes activitats.
REHABILITACIÓ PARCIAL
La proposta alternativa d’aquest grup de treball, i que recull l’informe tècnic, aposta per enderrocar només un dels dos edificis que actualment formen la fàbrica. Aquesta modificació permetria fer una plaça de 1.700 metres quadrats en el terreny que correspon a la part més moderna de l’equipament, un espai amb poc valor arquitectònic i simbòlic.
El Grup de Treball sobre la Mobba proposa enderrocar només una part de l’antiga fàbrica
Pel que fa a la part més vella de l’edifici –delimitada per les façanes que donen als carrers Sant Isidre, Dos de Maig i Eduard Maristany–, la plataforma proposa la seva rehabilitació com a nou espai de creació artística. Les obres de reforma del cos central de la nau tindrien un cost de prop de 800.000 euros que es finançaria gairebé en la seva totalitat amb l’estalvi generat pel fet de no enderrocar tot l’edifici i per la reducció de la nova zona verda de 2.700 metres quadrats a 1.700.
De moment, la proposta ja ha aconseguit el suport de diferents organitzacions com l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya o l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. També personalitats com l’excap de Patrimoni Històric-Artístic de Barcelona Jordi Rogent o el creador de la Nau Bostik, Xavier Besiana, s’han adreçat directament a l’alcalde Abiol posicionant-se a favor de la preservació de l’edifici industrial.
VIES ALTERNATIVES
En paral·lel a aquesta petició per declarar la Mobba com a BCIL, el Grup de Treball també ha presentat la proposta de rehabilitació parcial de la fàbrica al pla d’inversions 2021-2024, a l’apartat de les al·legacions, aprovat fa unes setmanes per PP i PSC. Segons calculen, només caldria ampliar el pressupost en 200.000 euros i, a canvi, es podria impulsar el reclamat projecte de fàbrica de creació mantenint part de l’edifici com a símbol del passat industrial local.
A l’espera de conèixer el posicionament de l’executiu d’Albiol sobre la sol·licitud de BCIL, des de la plataforma es mostren optimistes i confien que la via administrativa sigui suficient per poder garantir la conservació de l’emblemàtic edifici. Tanmateix, no descarten emprendre accions judicials en última instància per evitar l’inici de l’enderroc.
En aquest pols entre el consistori i el grup de treball, que té el suport de tots els grups municipals de l’oposició, hi podria jugar un paper important la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, que ja està al corrent de la situació i que podria intervenir-hi “davant l’imminent perill de destrucció” d’un bé “que pot ser susceptible de tenir valor”.
Línia ha contactat amb l’Ajuntament de Badalona per conèixer més detalls sobre el procés d’enderroc i l’estat de la petició de BCIL, però no ha rebut cap resposta al respecte.
