A les costes centrals de Catalunya hi ha gairebé 14 quilograms per kilòmetre quadrat de plàstics. Foto: Gemma Sánchez/ACN
No prou contents de posar en perill els boscos, moltes espècies d’animals i deixar l’aire irrespirable, els humans dels segles XX i XXI van decidir contaminar també el mar. Si els historiadors d’una civilització futura analitzessin el pas de les nostres societats per la Terra, ho tindrien difícil per no parlar així; per no qüestionar la relació que tenim amb la natura.
Cada poc temps es publiquen informacions que, de nou, posen damunt la taula l’impacte que la vida moderna té sobre el planeta. En aquesta ocasió ha estat l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) qui ha fet saltar les alarmes amb el seu darrer informe. L’organisme, que depèn del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, ha quantificat l’impacte de la brossa marina en les zones de pesca de Catalunya.
Segons la investigació, les costes centrals del país estudiades, que engloben els ports de Barcelona, Vilanova i Tarragona, són les que pitjor estan pel que fa a plàstics llençats al mar. L’estudi determina que, mentre que en altres zones els plàstics superen per poc els 2 quilograms per kilòmetre quadrat, la seva presència a la zona central gairebé arriba als 14 quilograms. “Aquesta acumulació coincideix amb les zones d’alta concentració d’habitants, i es troba principalment en el fons marí proper a la costa, entre 75 i 200 metres de fondària”, detallen des de l’ICATMAR. Així mateix, l’acumulació de plàstics també pot tenir una altra explicació: “la manca d’eficiència en la gestió de residus” a les grans ciutats catalanes.
En la seva majoria, aquests residus de plàstic són tovalloletes d’un sol ús, fetes de teixit no degradable que inclou plàstic i que representen el 59,3% del residu plàstic a la zona central de Catalunya. Es tracta, a més, d’una brossa molt difícil d’eliminar per la gran quantitat d’espai que abraça el mar. És per això que des de l’ICATMAR miren amb preocupació la presència de plàstics, ja que “trobar-hi una solució efectiva i econòmica” suposa un gran repte.
Efectes mediambientals
La situació té un impacte directe sobre les nostres societats. Així ho determina l’informe quan assenyala que “mars i oceans són indispensables per a la vida, no només per als ecosistemes aquàtics sinó també per als terrestres”. “La brossa forma actualment una de les principals causes de contaminació, creant greus problemes ambientals i econòmics arreu del món”, afegeix.
Entre els que enumera l’informe hi ha els efectes físics per a les espècies marines a causa de l’entortolligament amb plàstics que els provoca la inanició. “A més, els plàstics sovint porten additius químics que poden ser tòxics i que es bioacumulen al llarg de la cadena alimentaria”, diu el document.
Al Mediterrani això és especialment notable, perquè, en paraules de l’ICATMAR, és un mar tancat, on els residus que hi arriben hi queden atrapats sense gairebé cap opció de dispersar-se i sortir-ne. “La Mediterrània es considera un dels mars més bruts del planeta”, lamenta l’organisme.
A més, com algunes investigacions apunten, els plàstics són un material on els bacteris s’adhereixen i on poden tornar-se més resistents. Això fa que aquests últims puguin fer front als antibiòtics creats pels humans.
Efectes econòmics
A totes aquestes conseqüències cal sumar-hi la que té a veure amb els costos monetaris. La brossa marina té un impacte “molt negatiu” per l’increment de despesa que suposa la neteja tant del mar com de les platges.
Tanmateix, també pot generar despeses per al sector marítim, ja que pot arribar a trencar estris pesquers i a espatllar sistemes de refrigeració i motors.
