El 22 de juny la investigadora Elisenda Ballesté va recollir mostres de les aigües de les desembocadures del Besòs i del Llobregat. Foto: Marc Cerdà
Les desembocadures del Llobregat i del Besòs són dos dels punts més sensibles de l’àrea metropolitana. Sensibles ecològicament parlant.
És en aquests indrets on hi ha les dues depuradores que s’encarreguen de netejar gran part de les aigües que empra la ciutadania metropolitana. És també aquí on s’ubiquen els emissaris marins que transporten les aigües fecals, prèviament sanejades, al mar.
Segons Ecologistes en Acció, aquests llocs són dos dels punts negres mediambientals del territori català. És per aquest motiu que la investigació d’Elisenda Ballesté, professora lectora a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, té una importància capital.
Sota el títol de Microplàstics com a cavall de Troia de patògens i resistències antimicrobianes, la recerca vol determinar si els microplàstics que arriben a les aigües marines des de les depuradores metropolitanes ajuden a la proliferació de bacteris.
“Les depuradores eliminen el 90% dels microplàstics i la resta se’n va al mar”, explica Ballesté. La seva teoria, que actualment es troba en fase de comprovació, afirma que els bacteris patògens –és a dir, que causen malalties– s’adhereixen als microplàstics i allà poden tenir més capacitat de resistència.
Dit d’una altra manera, els bacteris que hi ha, per exemple, als excrements humans i que van des dels nostres lavabos fins al mar milloren la seva esperança de vida si aconsegueixen incrustar-se als plàstics diminuts que les depuradores no poden eliminar.
Així, per tal d’obtenir-ne proves, el passat 22 de juny la investigadora va dur a terme una campanya oceanogràfica a les dues desembocadures. “Vam extreure sis mostres de microplàstics i en tres casos la presència de bacteris era important”, diu la professora lectora.
I això com afecta els humans? La investigadora respon contundentment: “La proliferació de bacteris no farà que no puguem banyar-nos a la platja, però des de fa temps al món acadèmic parlem del concepte on health, és a dir, que el que passa amb els microplàstics té efectes a tot l’ecosistema”.
Posem un exemple pràctic: els microplàstics amb bacteris fecals arriben al mar. Aquests bacteris que abans es diluïen a l’aigua ara sobreviuen més temps adherits als microplàstics. Arriba un peix i ingereix microplàstics amb bacteris. El peix viatja al nostre plat i ara, a més de menjar-nos l’animal, ens mengem microplàstics i els bacteris dels excrements humans. “Amb els musclos és encara més evident, perquè són filtradors d’aigua”, diu Ballesté.
LA FI DELS ANTIBIÒTICS
Però encara hi ha una derivada més de la seva investigació que s’expressa en la següent pregunta: els bacteris adherits a microplàstics poden reduir l’efecte dels antibiòtics en humans?
“En qualsevol superfície i també en un microplàstic, els bacteris estan més en contacte entre ells”, explica. “Aquí són molts i estan més junts que quan estan diluïts a l’aigua i, per tant, és més fàcil que es transmetin els gens de resistència entre ells”, afegeix. “A les depuradores hi ha una elevada quantitat de bacteris resistents a antibiòtics, i quan es troben en un lloc com el microplàstic és molt fàcil que es passin els gens de resistència entre ells i, per tant, el microplàstic facilitaria la disseminació al medi”, conclou.
Aquesta és una qüestió preocupant, ja que si els bacteris desenvolupen armes per combatre els antibiòtics, arribarà un dia que una simple infecció d’orella o d’orina pot arribar-nos a causar complicacions mèdiques molt greus i fins i tot la mort. No tindrem forma humana de combatre’ls.
