Els amants de les ‘scooters’: una passió que ve de lluny

Quan l’Otger obre la porta de casa seva, la primera vista és la d’un moble ple d’adhesius. Són de grups de música que li agraden, de clubs scooteristes o de trobades d’amants de les Vespes i les Lambrettes. També hi ha una jaqueta texana penjada en la qual gairebé no cap ni un pegat més. És la jaqueta que utilitza per anar en Vespa. La que llueix quan va als rallies, és a dir, les excursions en moto o també anomenades scooter run. “Cada pegat és d’un rally“, explica.

L’Otger és de Sants (Barcelona), té 40 anys i ja en fa molts que és amant d’aquesta mena de motos clàssiques. És un apassionat de tot el que podria resumir-se sota el paraigua del que es diu scooterisme. Malgrat això, la seva afició no és cap raresa, ja que a Barcelona mobilitza centenars de persones. Però d’on ve la passió per les Vespes a casa nostra? Com va sorgir? Quina mena de persones hi participen?

Els orígens

Resseguir la història de l’scooterisme català ens obliga a remuntar-nos a dècades enrere. Fent un resum succint, caldrà dir que les primeres Vespes i Lambrettes van néixer a Itàlia als anys 40 i 50. “Els italians les havien popularitzat i més tard van arribar a la Gran Bretanya”, afirma l’Oriol. Aquest altre amant d’aquest món té 57 anys i va ser un dels primers apassionats de les scooters a Barcelona.

A l’altra banda del Canal de la Mànega, aquestes motos van entrar en contacte amb la subcultura mod, que estava conformada per joves de classe mitjana de les grans ciutats que vestien com dandis i escoltaven grups de música com The Who, The Kinks o The Zombies.

A més, els mods eren arxienemics dels rockers. De fet, l’any 64 uns i altres es van enfrontar en una batalla campal que, tot i que va acabar sense ferits de gravetat, es diu que va implicar 2.000 persones. Aquella guerra juvenil en un poble costaner de la Gran Bretanya quedaria reflectida en la pel·lícula Quadrophenia de l’any 1979, que juntament amb l’anomenat Revival Mod dels anys 80, amb grups com els Jam, i la sortida de la dictadura franquista va fer que el fenomen mod i l’scooterisme arribessin a Catalunya amb 20 anys de retard.

‘Scooterisme’ autòcton

En aquella època, l’Oriol no era major d’edat, però a l’escola s’ajuntava amb altres mods. “Quedàvem divendres per sortir i escoltar música”, diu. “Érem diferents colles, encara que jo sobretot anava amb els mods del Guinardó”, explica.

No va ser fins després de la mili que va entrar en el món scooterista. “A finals dels anys 70 i principis dels 80, a cada xamfrà de Barcelona hi havia una Vespa”, recorda. “Aleshores no hi havia cap moto japonesa com actualment hi ha”, diu per afegir que ell fins i tot tenia cosins que feien “carreres de Vespes a Montjuïc”.

Com a bon mod que era, a partir de la segona meitat dels anys 80 l’Oriol va entrar de ple en l’scooterisme. “Era un moment en què la gent jove tenia diners, i a més hi havia una idea individualista de treballar de dilluns a divendres i cremar-ho tot el cap de setmana”, explica.

El 1984 va néixer la primera penya o club scooterista a Barcelona, els McKeiton Scooter Club, que tenien molta relació amb altres amants de les Vespes del Prat. Va ser a partir d’aleshores que van anar sorgint nous clubs que encara ara intenten perpetuar l’essència d’aquella subcultura: anar en Vespa amb amics, escoltar música, visitar altres indrets… “Jo havia viatjat amb el Sergi Arola fins a Marsella a veure gent i a comprar coses que els francesos tenien i que no arribaven aquí, com discos”, explica l’Oriol. “Eren unes aventures molt divertides, com quan uns gendarmes ens van treure d’unes obres on havíem decidit passar la nit a punta de pistola”, recorda.

Als 90 tot això va anar creixent. Van aflorar els clubs d’scooters i van proliferar els rallies o trobades de Vespes i Lambrettes. “Nosaltres vam organitzar un rally fins a Tossa que es feia a mitjans d’agost, i el segon any ho vam petar”, rememora. “Al cap d’un temps me’n vaig deslligar quan em vaig casar i vaig tenir el fill”, conclou.

Present

El món scooterista ha canviat molt. Als clàssics mods s’hi han anat incorporant altres estètiques vingudes de músiques com el reggae, el punk o l’ska. L’Otger va pelat i porta patilles. La seva estètica skinhead està lluny de les dels dandis mods. No obstant això, ell també és un amant de les Vespes.

“A partir de l’escena musical em vaig anar posant en l’ambient scooter“, afirma. Aleshores tenia 16 anys i a la botiga de discos on anava hi havia molts fanzins i pamflets sobre les scooters. “Va ser llavors quan vaig anar a veure la sortida d’un rally i em va agradar la moguda de les Vespes”, diu. Més tard, quan tenia 27 anys es va comprar la primera Vespa, que li va costar 1.000 euros. “Era de l’avi d’un amic”, assenyala.

Amb el temps va anar coneixent més gent que participava en els rallies i van acabar conformant els No Future Scooter Club, que actualment té una vintena d’integrants i que l’Otger defineix com una “gran família”.

Ara, cada pocs mesos, participa en un dels rallies que se celebren per tota la geografia peninsular. “Són trobades per fer una ruta, però també són una excusa per trobar-se amb els amics”, afirma. Sovint porten les motos en furgoneta i una vegada arriben a l’indret on es fa el rally es desplacen sobre dues rodes. “Al d’Arrasate, al País Basc, per exemple, mai fallo, perquè allà em retrobo amb gent, veig motos xules i també faig la ruta per la zona”, afegeix.

Així mateix, l’Otger explica que políticament hi ha tota mena de gent a l’scooterisme. No obstant això, a les trobades a les quals ell va “normalment hi ha gent d’esquerres”. “Té a veure amb una certa idea de classe obrera, de quan els primers amants de les Vespes anaven a passar el cap de setmana fora”, considera per concloure que “a Catalunya no hi ha moguda nazi, tot i que a altres llocs sí”.

Futur

“En realitat, som uns friquis”, confessa l’Oriol. Tot i que qui participa en l’scooterisme hi està entregat, cada vegada costa més trobar relleu generacional. En aquest sentit, el Marc, dels Llunàtics Scooter Club, és una excepció. Ell és d’Horta, té 29 anys i va entrar en aquest món a través del club de futbol del barri i d’altres espais d’associacionisme. “Quan una persona del meu entorn es va comprar una Vespa, entre els dos ens vam anar convencent de crear un club”, afirma. Ara són sis integrants que, de tant en tant, participen en algun rally. “A més de la passió per les motos, també és l’excusa per conèixer gent i fer festa”, reconeix.

Per altra banda, la de la joventut no és l’única mancança que s’aprecia a l’scooterisme. Tampoc hi ha gaires noies. “Cal reconèixer que n’hi ha poques i que sovint són parelles d’algú”, lamenta l’Otger. “Es fa difícil que hi hagi continuïtat perquè la gent nova és poca, i no hi ha noies perquè el món del motor sempre ha estat molt masculinitzat”, sentencia el Marc.