Aquestes últimes setmanes s’han publicat moltes dades que mostren el bon moment econòmic que viu la ciutat. Tenim l’atur més baix dels últims 15 anys; s’ha recuperat el PIB d’abans de la pandèmia; Barcelona lidera el creixement econòmic per davant de Catalunya, la Comunitat de Madrid i el conjunt d’Espanya; i s’ha arribat a màxims històrics d’afiliació a la Seguretat Social, màxims històrics en llocs de feina en el sector tecnològic i màxims històrics en exportacions.
Però, per sobre d’aquests números de rècord, que fan de Barcelona la punta de llança de l’economia espanyola, destaca una dada molt significativa: l’activitat comercial ha crescut a tots els districtes de la ciutat i ja supera els nivells d’abans de la pandèmia. De fet, el districte que més ha crescut és el de Nou Barris i el segueixen Horta-Guinardó, Gràcia i Sant Martí. Aquest creixement descentralitzat i equitatiu deixa clara una cosa: posar límits a l’especulació i al monocultiu turístic no atura la ciutat ni deprimeix l’economia. Al contrari, el que veiem és que els llocs de treball que es guanyen són de qualitat, que hi ha més contractes indefinits i que la riquesa es queda als barris i els fa més atractius per a les inversions i les indústries innovadores, com ja està passant als barris del Besòs.
L’exemple més recent el tenim a les Tres Xemeneies del Poble-sec. Després de 10 anys d’abandonament d’uns edificis que van ser símbol de la Barcelona industrial, hi havia el risc que el projecte acabés convertit en un pelotazo urbanístic. El més fàcil hauria sigut limitar-se a complir la llei, que marca que el 10% dels beneficis d’una requalificació urbanística han de ser per a l’Ajuntament. La pressió per tancar un acord el més ràpid possible era molt alta, perquè l’entorn cada cop estava més degradat i tothom volia una solució. Però no vam rendir-nos. Vam treballar braç a braç amb el veïnat, vam ser transparents amb les xifres de la negociació i, finalment, hem arribat a un acord amb els promotors que deixarà el 50% dels beneficis a la ciutat: 11,2 milions d’euros que aniran destinats a un nou gran equipament de ciutat, a fer una plaça més verda amb més espai de joc, i s’invertiran més de 6 milions d’euros en equipaments públics i habitatge assequible, que tanta falta fan al barri.
Posar límits a l’especulació i al monocultiu turístic no atura la ciutat ni deprimeix l’economia
El que hem fet al Poble-sec és el que portem fent tots aquests anys posant límits a l’especulació i deixant clar que cap promotor privat pot fer i desfer als carrers de la ciutat sense tenir en compte l’interès general. L’acord de les Tres Xemeneies no és una excepció: a Barcelona no hi ha privilegis per a ningú. Hem demanat corresponsabilitat al sector privat i, gràcies a això, hem arribat a grans acords per a la ciutat. Ho vam fer amb la Sagrada Família, que va pagar la llicència d’obres més alta de la història i va aportar 36 milions d’euros per a la ciutat. Ho vam fer amb el Barça, per tal que la reforma del Camp Nou fos un projecte de ciutat, on el districte de les Corts guanyava espai públic de qualitat, zones verdes i un nou carril bici. Ho estem fent a Montjuïc, amb Fira de Barcelona, recuperant el 50% de l’espai per fer-hi habitatge assequible i equipaments públics. I ho estem fent, també, a l’antiga fàbrica Mercedes-Benz, que deixarà de ser un recinte tancat i en desús per convertir-se en un nucli urbà ple de vida on anar a estudiar, viure o treballar.
Lluny dels relats catastrofistes, el que s’ha demostrat és que, fins i tot amb una pandèmia pel mig, reactivant els barris hem reactivat l’economia, amb bons projectes de ciutat, atraient ocupació de qualitat, amb inversió social i inversions històriques en regeneració. Hem posat en marxa projectes que portaven anys aturats, en zones amb dèficits estructurals, i ho hem fet atraient empreses innovadores, universitats, centres de recerca i recuperant teixit industrial. És el cas del nou centre de recerca biomèdica que obrirà als terrenys adjacents al CosmoCaixa, d’universitats i fundacions arribant al Bon Pastor, l’aterratge de CISCO, una de les empreses de telecomunicacions més grans del món, o de l’ecosistema de centres i empreses científiques que s’instal·laran a la Ciutadella del Coneixement, que portarà més de 2.000 investigadors al centre de Barcelona. De fet, un estudi publicat fa pocs dies per l’Agència de Salut Pública de Barcelona arriba a la conclusió que la millora de l’espai públic, de les escoles i de la vida cultural i econòmica de barris com el Bon Pastor o Torre Baró ha suposat una millora en el benestar i la salut mental de les veïnes, que fan més vida al carrer, més esport i tenen més relacions socials.
Barcelona no serà un decorat per als visitants, on tot està a la venda. Hem posat l’economia al servei de la ciutat, i no la ciutat al servei de l’economia. Governem el turisme, frenem l’especulació i posem límits a les grans multinacionals de plataforma com Amazon, Airbnb o Uber. La cultura dels pelotazos i l’urbanisme de luxe s’ha acabat, perquè els veïns i veïnes han de ser els grans beneficiats de qualsevol transformació urbana. Ara, a més, les dades ens animen a seguir: una Barcelona més justa, més social i més veïnal és també una Barcelona més pròspera, més atractiva i amb un comerç més viu.
Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona
