La Lluïsa és una veïna del carrer Villarroel que fa 65 anys que viu al mateix pis. Ara, però, es trobava en una situació dramàtica: els nous propietaris de l’edifici volien fer-la fora de casa, com ja havien fet amb la resta de veïns. Per sort, després de mesos de patiment, la Lluïsa no haurà de preocupar-se més: la seva és una de les dues finques que l’Ajuntament acaba de comprar a l’Eixample per evitar l’especulació. Us imagineu quants edificis podrien ser públics si la Generalitat i l’Estat fessin el mateix? Us imagineu quants casos com aquest evitaríem amb una regulació dels lloguers?
Intervenir operacions d’especulació immobiliària té especial importància en els carrers que s’estan transformant amb Superilla Barcelona. No volem que ningú hagi de triar entre respirar aire net i pagar el lloguer: volem carrers saludables i preus assequibles. Amb aquest objectiu, ja hem comprat més de 100 pisos a l’Eixample, en edificis assetjats pel mòbing immobiliari, i hem multiplicat per 15 l’habitatge públic que hi havia. Una mesura que se suma a la regulació del turisme massiu i dels pisos turístics il·legals: hem recuperat més de 2.000 pisos turístics il·legals, que tornen a ser habitatges, i hem tirat endavant 7.500 ordres de cessament a tota la ciutat.
Ara fem un pas més enllà per protegir els veïns i veïnes de l’especulació: posem en marxa una regulació per evitar que les botigues de barri siguin sistemàticament substituïdes per bars i restaurants. Llibreries, ferreteries, merceries, botigues de joguines, farmàcies, fruiteries i tots aquells comerços que defineixen la identitat dels nostres barris no veuran la seva supervivència amenaçada pel monocultiu econòmic.
Gràcies a l’impuls de les associacions de veïns i veïnes i de comerciants, hem aprovat un pla d’usos que certifica que als carrers de l’Eixample la barra lliure s’ha acabat. A Barcelona no decideix el mercat, decideix la seva gent. Ja sabem què passa quan impera la llei del més fort: els barris queden desertitzats, els comerços històrics tanquen i la ciutat es converteix en un decorat per als visitants. Ho hem vist a Enric Granados o a l’avinguda Gaudí: a poc a poc la vida quotidiana desapareix i els veïns i veïnes han de marxar de casa.
Amb la nova normativa, capgirem la situació. El pla d’usos és un estímul per a l’economia local. Afavoreix l’obertura de noves botigues de proximitat i fa que els barris guanyin equilibri i diversitat. Garanteix coses tan bàsiques com que les veïnes puguin baixar a comprar una barra de pa, el diari o la fruita a sota de casa. Ho hem vist a Sant Antoni, on des del 2018 ja tenen aquesta normativa. Hi han obert prop de 200 botigues, de les quals només 9 són bars i restaurants. Una varietat que va fer que el 2021 el barri liderés la recuperació econòmica postcovid a Barcelona: hi va haver un 16% més de transaccions comercials que a la resta de la ciutat.
Els futurs eixos verds seran carrers diversos i plens de vida, que és allò que ens defineix com a ciutat mediterrània
El perquè és fàcil d’entendre. El pla assegura una economia robusta, arrelada als barris i que no depengui només del turisme. L’únic topall que posa és a la saturació: impedeix que els carrers de l’Eixample acabin com Enric Granados, on hi ha més de 70 bars i restaurants en molt pocs trams de carrer i on els veïns i veïnes no poden descansar per culpa del soroll. Per això hem aprovat una regulació per a tots els carrers de l’Eixample, amb una normativa més estricta per als carrers pacificats o que es pacifiquin en el futur: els futurs eixos verds seran carrers diversos i plens de vida, que és allò que ens defineix com a ciutat mediterrània.
Però no es tracta només de protegir, també cal potenciar el comerç de proximitat. Volem carrers que estiguin actius tot el dia, que és el que està en risc quan hi ha saturació de bars i restaurants: als matins són carrers buits, solitaris i insegurs, i a la nit no permeten el descans dels veïns i veïnes. A més, el soroll no és l’únic que comença als baixos i arriba a les cases; també l’especulació s’escampa edifici amunt, començant per la substitució de comerços, que ja no són per als veïns sinó per als visitants.
Sabem que plantar cara a l’especulació no és fàcil. És un fenomen global que sobrepassa la ciutat de Barcelona i les competències municipals, especialment si parlem del dret a l’habitatge. Però no hauríem de menystenir el que hem aconseguit aquests últims anys. El pla d’usos de l’Eixample no és una política de districte, és una política de ciutat. Igual que ho són els plans d’usos de Sant Andreu, Ciutat Vella, Sant Antoni, Girona o el Poble-sec.
Barcelona té un model que funciona, que posa l’urbanisme al servei de la gent i que és pioner a Europa. Amb el nou pla fem un pas de gegant per garantir la vida veïnal als barris. Deia Jane Jacobs (autora de Mort i vida de les grans ciutats) que els baixos dels edificis són els ulls de la ciutat, allò que fa que els carrers i els barris siguin més segurs: gent entrant i sortint, passejant, xerrant, reconeixent-se i ajudant-se en cas de necessitat. Això és el que volem per a Barcelona: carrers segurs, saludables, amables i on vingui de gust passejar, seure o jugar. Una ciutat pròspera i propera, on les veïnes se sentin com a casa.
Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona
