Les grans metròpolis són una realitat que ha vingut per a quedar-se. No obstant això, no podem obviar que les grans concentracions de població en espais concrets impliquen reptes importantíssims d’una complexitat més gran que la dels reptes que havíem abordat en les dècades passades.
De fet, és interessant apuntar que els reptes als quals s’enfronten les diferents metròpolis del món són molt similars. Des de l’alça dels preus de l’habitatge fins als problemes de mobilitat, passant per les dificultats per a garantir la seguretat.
Si observem per on passen les grans solucions globals per a aquestes problemàtiques, veurem que tot indica la necessitat de coordinar respostes i actuar de manera conjunta des de les diferents administracions. No fer un abordatge conjunt implicaria ser incapaços de resoldre problemes importants pel fet de no entendre ni la seva naturalesa ni la seva dimensió.
Pel que fa a nosaltres, hem de tenir clar que l’acció conjunta i coordinada de les diferents ciutats que integren l’àrea metropolitana de Barcelona serà vital per a resoldre problemàtiques relacionades amb la seguretat.
En un entorn en el qual les delimitacions municipals no són més que administratives i els fluxos entre una ciutat i una altra es compten per milers diàriament, afrontar els reptes que ens aguaiten mirant únicament cap a dins és un error.
És cert que algú podria pensar que l’acció que va més enllà de la pròpia gestió del municipi ha de recaure en la Generalitat de Catalunya. O que els municipis han de dedicar-se al que els pertoca i confiar que una administració superior farà el que hagi de fer per tal que ells no tinguin necessitat de mirar més enllà de la seva gestió interna. Però la realitat és que, amb una Generalitat absent durant anys i amb la potent interconnexió entre les ciutats de l’àrea metropolitana, la coordinació en matèries clau és una necessitat. La falta de lideratge de la Generalitat i la seva incapacitat per a exercir les seves competències obliga els diferents municipis a fer fins i tot més del que els competeix.
Això és important posar-ho sobre la taula. La competència de seguretat ciutadana és de la Generalitat. No obstant això, els alcaldes i alcaldesses dels diferents municipis acaben fent esforços enormes en matèria de seguretat, fins i tot quan no els pertoca.
Si volem tenir barris dignes que garanteixin la igualtat d’oportunitats, no podem oblidar la dimensió de la seguretat
Permeteu-me posar l’exemple més sonat i que més ha sonat durant els últims dies, per la topada a Twitter entre el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, discutint sobre la suficiència o no del reforç dels Mossos d’Esquadra planificat per a aquest estiu a la ciutat.
És evident que moltes poblacions de l’àrea metropolitana reben un volum important de turistes, cosa que fa que el reforç dels serveis públics sigui més que necessari en molts aspectes. Neteja, seguretat… Barcelona, per exemple, rep un importantíssim flux de turistes. I aquest increment de gent als carrers requereix un reforç important en matèria de seguretat. Qui té la competència de seguretat ciutadana? La Generalitat. Quin ha estat el reforç dels Mossos d’Esquadra que la Generalitat ha atorgat a Barcelona per als mesos d’estiu? 65. Ni un mosso per barri, tenint en compte que Barcelona en té 73. Com es garantirà la seguretat durant els mesos d’estiu? Amb esforços ingents de la Guàrdia Urbana.
Però això no és just. Som conscients que hi ha qui dona ja per fet que els municipis acaben fent sempre fins i tot més del que poden per a corregir les ineficiències de la Generalitat. Però que això succeeixi una vegada i una altra no vol dir en cap cas que hàgim de normalitzar-ho. La Generalitat és qui hauria de garantir el bon funcionament de la seguretat ciutadana als diferents municipis, però si ells no ho fan, hauran de fer-ho les ciutats.
Aquest és un cas similar al que va succeir durant la pandèmia. La primera línia de lluita contra el virus i les seves conseqüències van ser les ciutats. Les que van arribar on la Generalitat no va voler o no va saber arribar.
Per això és tan important la coordinació que va anunciar fa un temps el vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón. Un espai de coordinació per a combatre l’incivisme i la delinqüència que, segons va dir, estarà llest abans que s’acabi l’actual mandat. Particularment, considero que tot el que vagi enfocat a actuar de manera coordinada i que ens permeti optimitzar recursos en matèria de seguretat és una bona notícia.
I és que, al final, si volem tenir barris dignes que garanteixin la igualtat d’oportunitats, no podem oblidar la dimensió de la seguretat. Dimensió, per cert, que hem de considerar com una política social més. Perquè, diguin el que diguin alguns, la inseguretat acaba afectant sempre més les persones més vulnerables. La seguretat ens iguala com a persones i ens enforteix com a societat democràtica.
La Generalitat no compleix amb Barcelona ni amb la seva àrea metropolitana. No compleix en matèria de construcció d’habitatge protegit. No compleix en matèria de seguretat. I com que no ho fa, avui és més necessari que mai que els diferents municipis siguin capaços de traçar un full de ruta conjunt per a superar els grans reptes que tenim al davant. Només així, des de la col·laboració i el diàleg, serem capaços de superar la inacció d’una Generalitat absent. Esperem que arribi el dia que els municipis tornin a comptar amb un aliat al capdavant de la Generalitat.
